Narracions metropolitanes_Aula permanent
Metropolitan Narratives_Permanent Classroom

La comunitat inconfessable
The Unavowable Community
Pavelló de Catalunya, La Biennale di Venezia, 53. Esposizione Internazionale d'Arte
Eventi collaterali. Comissari: Valentín Roma

Display del projecte expositiu de Sitesize a Venècia.
Espai expositiu Magazzino del Sale 3, Dorsoduro. Venècia
Pavelló de Catalunya, 53a edició de la Biennal d'Art de Venècia
Eventi collateral

Partint del llibre homònim de Maurice Blanchot, La comunitat inconfessable és una proposta que explora les formes d’intervenció social adoptades per algunes pràctiques artístiques que es desenvolupen a l’entorn de la idea del que és comunitari.
Per formar part d’aquesta proposta, s’han seleccionat tres projectes diferents –Sitesize/Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, Technologies To The People/Daniel G. Andújar i Arxiu F.X./Pedro G. Romero–, que, tanmateix, participen d’unes estratègies comunes de transversalitat i antagonisme, en un territori difícilment cartografiable, situat en les escletxes tant de la institució de l’art com dels models de productivitat cultural.

La comunitat Inconfessable

[...] Aquest projecte artístic, que pren el seu nom del llibre homònim de Blanchot, de la seva interpretació filològica del comunisme com a “allò que crea comunitat”, de la seva apologia d’allò comú com a eix polièdric i vertebrador de les dinàmiques polítiques, existencials i estètiques entre els individus– constitueix, per tant, una indagació sobre la naturalesa d’allò comunitari en l’àmbit de l’art, centrant la seva anàlisi en entreveure les estructures de representació i les formes d’incidència col·lectiva que l’art pot proposar-nos.

Per a això, s’han seleccionat tres projectes (Archivo F.X., Sitesize i Archivo Postcapital) que, malgrat operar des de perspectives diferents, participen d’unes mateixes estratègies de transversalitat, antagonisme, suplantació i interferència –eines, totes elles, vinculades a la idea d’allò difús o “no confessable” plantejada per Blanchot– les pràctiques del qual s’inscriuen en un mateix territori d’activitat ambivalent i, per tant, difícilment cartografiable, situat en els intersticis tant de la institució de l’art com dels models de productivitat cultural. El fet que aquestes tres “comunitats” no s’identifiquin sota un paràmetre col·lectiu habitual i que evitin acollir-se a qualsevol model de representativitat els permet desenvolupar-se amb un altre tipus de lògiques i, sobretot, els ofereix unes eines de treball que en certa mesura no estan subjectes a determinades codificacions i als seus respectius condicionaments. Així, els diferents documents i sabers que aquests tres projectes posen en circulació participen d’uns mecanismes que preserven allò “comú” dels subjectes, expandint-ho o simplement inoculant-ho en les diverses institucions socials amb les quals col·laboren.

Extret del texte curatorial de Valentín Roma

llegir texte complert:
http://www.lacomunitatinconfessable.org/projecte/text-curatorial/

Narracions metropolitanes_Aula permanent

[...] la participació de Sitesize en el projecte La comunitat inconfessable, pretén revisitar tots els projectes a què hem al·ludit anteriorment, ampliant-los amb propostes pensades específicament per a aquest context i reordenant-los a partir de dos nuclis temàtics diferents: un que s’agrupa sota el títol Narracions metropolitanes, i un altre anomenat Aula permanent. Podríem definir les Narracions metropolitanes com un apropament a les formes de creació de participació cultural que contribueixen a definir l’espai metropolità. Aquesta àrea conceptual reuneix, per tant, tot un seguit de treballs que giren al voltant de les nocions de “territori” i de “comunitat” i que tenen per objectiu proposar noves geografies basades en formes col·lectives de pensament i d’acció. Amb aquest finalitat, es presenten quatre propostes diferents: La porta de l’infern, una investigació inèdita que explora la contraposició que es produeix en certs espais urbans entre dinàmiques d’ús i dinàmiques de vida, i que centra l’anàlisi a la zona de Barberà del Vallès, a la perifèria industrial de Barcelona; S.I.T. Manresa, que recull les accions de difusió/construcció de l’arxiu del projecte a l’espai públic de la ciutat, i que recupera, així, l’espai públic com a lloc de debat sobre les transformacions urbanes de Manresa, prenent en consideració, especialment, les capacitats de les comunitats locals per produir continguts culturals; Un conservador de las cosas que se tiran, relat al voltant de la biografia de l’artista autodidacte Manuel Sánchez, que no només personifica l’imaginari del riu Ripoll al seu pas per la ciutat barcelonina de Sabadell, sinó que també constitueix una mena de model exemplar de l’experiència d’allò territorial en pròpia pell i, finalment, un lloc web que vol convertir-se en un contenidor de narracions metropolitanes autònomes (http://www.construccioautonoma.net ).

En un altre espai semàntic diferent, encara que complementari, hi trobem Aula permanent, un àmbit de treball inspirat en les pedagogies llibertàries, que es defineix com una comunitat d’aprenentatge organitzada al voltant de la relectura i de la recomposició de les pràctiques de les escoles racionalistes, dels sindicats i dels ateneus llibertaris a Catalunya. El sentit col·lectiu dels valors pedagògics permet enllaçar aquí la construcció comunitària i el territori mitjançant una base pedagògica. D’aquesta manera, la pedagogia es converteix en acció i en pràctica política, ja que qualsevol activitat adquireix, en si mateixa, un component d’aprenentatge ineludible. Els tres projectes que formen Aula permanent són una acció de ressignificació i d’escriptura dins de Campanya contra el Quart Cinturó, que reconsidera l’acció col·lectiva com a posicionament crític i com a implicació personal en la definició del territori al mateix temps; una invitació als interlocutors que participaren en les jornades de Repensar Barcelona per tal que assignin un nou nom, reinterpretin i repensin conceptes com ara poder, espai públic, assemblea o ecologia urbana, que han estat buidats de contingut; finalment, un Quadern pedagògic, publicació que pretén reescriure la construcció social autònoma a partir dels processos de l’avantguarda pedagògica a Catalunya.


Extret del texte de Valentín Roma

llegir texte complert:
http://www.lacomunitatinconfessable.org/projecte/sitesize/

Based on the book of the same name by Maurice Blanchot, The Unavowable Community is a proposal that explores the types of social intervention adopted by various artistic practices that are developed around the idea of the communal.
Three different projects have been selected to form part of this project: Sitesize by Joan Vila-Puig and Elvira Pujol, Technologies To The People by Daniel G. Andújar, and Arxiu F.X. by Pedro G. Romero. These projects share communal strategies of transversality and antagonism, in a territory that is difficult to chart, found in the cracks in both the institution of art and models of cultural productivity.

The Unavowable Community

[...] The current exhibition project takes its name from the title of Blanchot’s book and is based on his philological interpretation of communism as “that which creates community” and his apologia of the community as the polihedral axis that shapes the political, existential and aesthetic dynamics between individuals. It is therefore an investigation into the nature of community in the area of art, focussing on identifying the representational structures and the forms of collective impact that this may suggest to us.

To do this, three projects have been selected: Archivo F.X. (F.X. Archive), Sitesize and Archivo Postcapital (Postcapital Archive). In spite of operating from different perspectives, they share the same strategies of transversality, antagonism, supplanting and interference, all of which are linked to the idea of diffuseness, the ‘unavowable’ nature put forward by Blanchot. Their practices occupy the same ambivalent territory in the interstices of the art institution and of models of cultural productivity, and are therefore difficult to map. The fact that these three ‘communities’ do not define themselves according to any habitual collective parameter and avoid attaching themselves to any model of representation enables them to develop using other kinds of logic and provides them with working tools that are not entirely subject to certain systems of codification and their respective forms of conditioning. Thus the different documents and kinds of knowledge that these three projects put into circulation share mechanisms that preserve and expand the ‘common’ dimension of subjects, or simply inject it into the different social institutions with which they cooperate.

An extract from the curatorial text of Valentín Roma

to read the whole text:
http://www.lacomunitatinconfessable.org/project/curatorial-text/



Metropolitan Narratives_Permanent Classroom

[...] Sitesize’s participation in the The Unavowable Community project attempts to revisit all of the initiatives previously referred to, amplifying them with specifically considered projects within their context and reordering them based on two distinct thematic nuclei: one that is grouped under the title Narraciones metropolitanas (Metropolitan Narratives); and the other that is called Aula permanent (Permanent Classroom).

The metropolitan narratives could be defined as an approach to the forms of cultural creation and participation that contribute to the act of defining metropolitan space. This conceptual area, thus, unites a complete series of works that revolve around notions of territory and community with the intention of proposing new geographies based on collective forms of thought and action. To this end, four different proposals are presented: La Porta de l'infern (The Gate of Hell), a new investigation that explores the contrasts produced in certain urban spaces between the dynamics of use and the dynamics of life, focusing the analysis on the Barberà del Vallès zone on Barcelona’s industrial outskirts; S.I.T. Manresa, which compiles acts of diffusion/construction in the project’s archive on the city’s public space, thereby reclaiming the public space as a place of debate on the urban transformations of Manresa, while paying special attention to communities’ capacity for producing cultural content; Un conservador de las cosas que se tiran (A keeper of Things That Get Thrown Away), the story of the life of self-taught artist Manuel Sánchez, who not only embodies the imaginary of the Ripoll River as it passes through the city of Sabadell in the province of Barcelona, but is also a sort of exemplary model of the incarnate experience of the territorial; and, finally, a website that is intended to become a repository of autonomous metropolitan narratives (http://www.autonomousconstruction.net).


In another distinct semantic space, we find the Aula permanent, a workspace inspired by libertarian pedagogies, defined as a learning community organised around the rereading and recomposition of the practices of the rationalist schools, trade unions and the libertarian cultural associations in Catalonia. The collective nature of pedagogical values means that here the construction of the community and the territory are linked and underpinned by education. Pedagogy thus becomes an action and enters political practice, since any activity acquires, in and of itself, a component of unavoidable learning. The three projects that make up the Aula permanente are acts of deed and reinforcements of meaning within the Campanya contra el Quart Cinturó (Campaign against the Fourth Ring Road in Barcelona), which views collective action as a critical stance and, at the same time, as personal involvement in the definition of the territory; an invitation to speakers that participated in the Repensar Barcelona (Rethink Barcelona) trips to rename, reinterpret and rethink concepts such as power, public space, assembly and urban ecology, all of which have been stripped of content; and, finally, Quadern pedagògic (Pedagogical Notebook), a publication that aims to rewrite autonomous social construction starting from the processes of the pedagogical avant-garde in Catalonia.


An extract from the curatorial text of Valentín Roma

to read the whole text:
http://www.lacomunitatinconfessable.org/project/sitesize/

+info:
http://www.lacomunitatinconfessable.org
http://www.veneziacatalunya2009.cat