RE – Rambles. Final de recorregut Rambla Santa Mònica. dissabte 10 novembre

Agència de Turisme Popular a la Rambla. Final de recorregut 2018.

Dissabte 10 de novembre d’11 a 14,30 hores. Rambla Santa Mònica. Davant Centre d’Arts Santa Mònica.

Després del recorregut per biblioteques públiques de Barcelona, volem concloure aquesta temporada 2018 de l’ATP amb una acció directament a La Rambla.
El matí del dissabte 10 de novembre estarem a la Rambla de Santa Mònica compartint l’exposició que hem elaborat sobre la dinàmica actual d’ús complex d’aquest espai en relació al turisme.

*fotografia: La Rambla. Frederic Ballel, febrer 1907. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

 

Agencia de Turismo Popular en la Rambla. Final de recorrido 2018.

Sábado 10 de noviembre de 11 a 14,30 horas. Rambla Santa Mónica. Delante del Centre d’Art Santa Mònica.

Tras el recorrido por bibliotecas públicas de Barcelona, queremos concluir esta temporada 2018 de la ATP con una acción directamente a La Rambla.
La mañana del sábado 10 de noviembre estaremos en la Rambla de Santa Mónica compartiendo la exposición que hemos elaborado sobre la dinámica actual de uso complejo de este espacio en relación al turismo.

*fotografía: La Rambla. Frederic Ballel, febrero 1907. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

RE – Rambles. Turistas y vecinos a tiempo completo. Biblioteca Fort-Pienc

Aterrizamos con la Agencia en Fort-Pienc. Esta iba a ser la primera de las paradas itinerantes de esta temporada dedicada a Las Ramblas. Inauguramos la exposición acompañados por curiosos que se acercaron a la exposición y por personas que entraban y salían de la biblioteca. Entre el vaivén de los viandantes sin embargo algo permanecía quieto. Descubrimos que la zona ajardinada del complejo de Fort-Píenc, un equipamiento público que reúne un centro de día de mayores, un mercado, un centro cívico, una escuela y la citada biblioteca, acogía además a un buen número de personas sin hogar. Muchos de ellos permanecían en el barrio desde hacía tiempo, imaginamos que el lugar se había convertido para ellos en un espacio acogedor en el que protegerse. Y es que el equipamiento de Fort-Pienc tiene algo de esto, es una plaza circunscrita en una oferta de servicios públicos entre los cuales no contempla dar techo a los más necesitados. Conversamos con X, un trotamundos británico gran conocedor de Barcelona, especialmente de Las Ramblas y del centro de la ciudad. Su última vivienda estaba en un piso situado en el Raval, en la zona próxima al MACBA. Tras un periplo de viajes llegó a la ciudad hace décadas. La crisis económica y el robo que sufrió en el turístico barrio del Born lo dejaron desplomado, nos comenta. Desde entonces vive en la calle y espera arreglar su situación a través de la embajada británica. No es la única persona que padece necesidades. A medida que anochece van apareciendo nuevas personas sin hogar que se acomodan alrededor de una de las fuentes.

En contraste con ellos convive un trajín continuo de viajeros arrastrando maletas. Estamos en las inmediaciones de la Terminal de bus de l’Estació del Nord y el ruido de las ruedas sobre el pavimento irregular los delata. El lugar es un punto neurálgico de entrada y salida de turistas, otra zona caliente más donde conviven viajeros, trotamundos y vecinos a tiempo completo.

 

Aterrem amb l’Agència a Fort-Pienc. Aquesta seria la primera de les parades itinerants d’aquesta temporada dedicada a la Rambla. Inaugurem l’exposició acompanyats per curiosos que s’acosten i per persones que entren i surten de la biblioteca. Entre el vaivé dels vianants però alguna cosa romania quieta. Vam descobrir que la zona enjardinada del complex de Fort-Pienc, un equipament públic que reuneix un centre de dia de gent gran, un mercat, un centre cívic, una escola i l’esmentada biblioteca, acollia a més a un bon nombre de persones sense llar. Molts d’ells viuen al barri des de fa temps, imaginem que el lloc s’ha convertit per a ells en un espai acollidor en el qual protegir-se. I és que l’equipament de Fort-Pienc té alguna cosa d’això, és una plaça circumscrita a una oferta de serveis públics entre els quals no es contempla donar sostre als més necessitats. Conversem amb X, un rodamón britànic gran coneixedor de Barcelona, especialment de la Rambla i del centre de la ciutat. El seu darrer habitatge estava en un pis situat al Raval, a la zona propera al MACBA. Després d’un periple de viatges va arribar a la ciutat fa dècades. La crisi econòmica i el robatori que va patir al turístic barri del Born el van deixar desplomat, ens comenta. Des de llavors viu al carrer i espera arreglar la seva situació a través de l’ambaixada britànica. No és l’única persona que pateix necessitats. A mesura que es fa fosc van apareixent nous sense sostre que s’acomoden al voltant d’una de les fonts.

En contrast amb ells conviu un tràfec continu de viatgers arrossegant maletes. Estem en els voltants de la Terminal de bus de l’Estació del Nord i el soroll de les rodes sobre el paviment irregular els delata. El lloc és un punt neuràlgic d’entrada i sortida de turistes, una altra zona calenta més on conviuen viatgers, rodamons i veïns a temps complet.

 

“Vaya rositas”. ATP al Mercat dominical d’Eduard Aunós a la Zona Franca

“Vaya rositas”. ATP al Mercat dominical d’Eduard Aunós a la Zona Franca

diumenge 17 de setembre de 2017

El mercat dominical d’Eduard Aunos és un mercat de ciutat. Del que podríem anomenar una altra ciutat, la que està en els marges, la que és invisible, la que ha estat sempre a l’altre costat de Montjuïc i des d’aquesta condició ha creat altres formes de vida. Més lliures algunes vegades i més difícils en altres situacions. Un espai ara subjecte a una transformació que va arribant i que planteja oportunitats i incerteses. L’arribada del metro a la Zona franca, la instal·lació de més empreses al voltant de la Fira de l’Hospitalet i un pol important de l’administració pública tindrà un impacte real en aquest barri, en què l’habitatge conviu amb una forta presència industrial.

És també un mercat metropolità. Estem al terme de Barcelona però el mercat, és com els que es despleguen per totes les ciutats de la corona metropolitana, ocupant els diumenges, els polígons industrials desocupats. Mercats que convoquen molta població diversa que des de tots els barris es desplacen a la perifèria de la seva pròpia ciutat o la ciutat veïna, en un format de mercat entre formal i informal com els que trobem en moltes grans ciutats d’Amèrica llatina o Àfrica. Mercats en què els carrers que conformen la seva estructura es confonen amb la ciutat mateixa. Plenes de parades de roba, menjar, productes diversos per a la llar, eines, petita tecnologia de consum… on podem trobar de segur, moltes i bones oportunitats de compra.

Aquí situem el nostre dispositiu portàtil amb l’exposició sobre ciutat i turisme. Un entorn advers podria pensar algú, però per a nosaltres potencialment benèfic, per tal de trobar i parlar amb persones que no trobaríem en altres circumstàncies. I són aquestes persones les que passen indiferents al nostre costat, sense massa interès. Encara que sempre hi ha algú que es sorprèn i et demana que estàs fent i que significa allò que mostres. I es dóna aquí, l’inici d’un diàleg d’interrogació mútua. Un intercanvi que ens porta a una exploració per descobrir allò que no sabem, a partir del que desperten les imatges que es mostren. Sempre es manifesta algun interès, un qüestionament , una opinió a expressar i contrastar. I aquí, en aquest intercanvi la ciutat per boca dels seus habitants s’expressa i manifesta. I és aquesta la ciutat viva que és i es va fent constantment, a través de canvis, aproximacions, adaptacions i anticipacions. Una negociació que es fa a plena llum, al carrer, envoltat de qualsevol. Acceptant la interrogació i escoltant-nos entre tots. Diàlegs, silencies i proclames.
“Vaya rositas. Vaya rositas. Rosa de ulor” repeteix sense parar un venedor de roses al nostre costat. Mercaderia que es diu per boca i expressió pròpia. I que es compra negociant cara a cara en diàleg i contrast. Mercats lliures encara a l’època d’Amazon.

 

“Vaya rositas”. ATP en el Mercado dominical de Eduard Aunós en la Zona Franca

domingo 17 de septiembre de 2017

El mercado dominical de Eduard Aunós es un mercado de ciudad. De lo que podríamos llamar la otra ciudad, la que está en los márgenes, la que es invisible, la que ha estado siempre al otro lado de Montjuïc y desde esta condición, ha creado otras formas de vida. Más libres algunas veces y más difíciles en otras situaciones. Espacio ahora sujeto a una transformación que va llegando y que plantea oportunidades e incertidumbres. La llegada del metro en la Zona franca, la instalación de más empresas en torno a la Feria de l’Hospitalet y un polo importante de la administración pública que tendrá un impacto real en este barrio, en el que la vivienda convive con una fuerte presencia industrial.

Es también un mercado metropolitano. Estamos en el término de Barcelona pero el mercado, es como los que se despliegan por todas las ciudades de la corona metropolitana, ocupando los domingos, los polígonos industriales desocupados. Mercados que convocan mucha población diversa que desde todos los barrios se desplazan a la periferia de su propia ciudad o la ciudad vecina, en un formato de mercado entre formal e informal como los que encontramos en muchas grandes ciudades de Latinoamérica o África. Mercados en los que las calles que conforman su estructura se confunden con la ciudad misma. Llenas de puestos de ropa, comida, productos diversos para el hogar, herramientas, pequeña tecnología de consumo … donde podemos encontrar, seguro muchas y buenas oportunidades de compra.

Aquí situamos nuestro dispositivo portátil con la exposición sobre ciudad y turismo. Un entorno adverso podría pensar alguien, pero para nosotros potencialmente benéfico, a fin de encontrar y hablar con personas que no encontraríamos en otras circunstancias. Y son estas personas las que pasan indiferentes a nuestro lado, sin demasiado interés. Aunque siempre hay alguien que se sorprende y te pide que estás haciendo y que significa lo que muestras. Y se da aquí, el inicio de un diálogo de interrogación mutua. Un intercambio que nos lleva a una exploración para descubrir lo que no sabemos, a partir de lo que despiertan las imágenes que se muestran. Siempre se manifiesta algún interés, un cuestionamiento, una opinión a expresar y contrastar. Y aquí, en este intercambio la ciudad por boca de sus habitantes se expresa y manifiesta. Y es esta la ciudad viva que es y se va haciendo constantemente, a través de cambios, aproximaciones, adaptaciones y anticipaciones. Una negociación que se hace a la luz del día, en la calle, rodeado de cualquiera. Aceptando la interrogación y escuchándonos entre todos. Diálogos, silencios y proclamas.
“Vaya rositas. Vaya rositas. Rosa de ulor” repite sin parar un vendedor de rosas a nuestro lado. Mercancía que se dice por boca y expresión propia. Y que se compra negociando cara a cara en diálogo y contraste. Mercados libres aún en la época de Amazon.

 

Fes de turista a la teva ciutat

A l’estiu l’Agència de Turisme Popular torna als carrers de Barcelona

Dissabte 22 de juliol inauguració

a les 17:30h a la Rambla del Poblenou amb carrer Llull

recorregut: Rambla del Poblenou i litoral fins la platja de la Nova Icària

 

Us hi esperem!!

 

L’edició d’enguany compta amb la col·laboració des d’Ecuador de:

 

 

 

Imatge

La Boqueria. L’escenari / el escenario

Dissabte passat vam concloure la ruta de l’Agència a la plaça de la Gardunya. La plaça és un nou espai guanyat al què anteriorment era un pàrquing que oferia servei al mercat. El canvi és substancial així com la procedència de persones que es donen cita a la plaça. Arribem a la Gardunya sobre les 10.30h del matí, a aquesta hora els serveis de neteja de l’ajuntament finalitzaven la seva feina mentre recollien restes d’escombraries de la nit, procedent principalment de les persones que van a dormir allà o fan servir l’espai d’improvisat dormitori.

Al llarg del matí l’espai va ser transitat pels treballadors de la Boqueria i el seu personal de servei; a partir de les 12h del migdia l’afluència de públic va augmentar. En la seva major part eren turistes nacionals i estrangers que després de la seva visita al mercat romanien a la plaça descansant. L’hora de dinar va arribar finalment a la Gardunya amb desenes de turistes menjant les porcions servides en el mercat. L’aspecte de menjador públic guanyava a mesura que passava el temps fins que a les 14h tots els seients van quedar plens de gent.

A aquesta hora del migdia, nosaltres desenvolupàvem en paral·lel el debat anunciat entre olor de gambes i refregits. Un panorama que era predictible però que no imaginàvem en aquesta magnitud. El debat es va produir literalment braç a braç amb turistes arribats dels cinc continents, que devoraven els preparats de sushi, les racions de fruita tallada, les creps de totes les mides i formes i fins a un improvisat “botellón” gourmet amb escamarlans. Sobren paraules per descriure la deriva del mercat de la Boqueria, només cal acostar-se per veure-ho.

Parlem de tot això en el debat amb els nostres convidats Miquel Fernández, Jordi Canudas i Daniel Gasol: del Raval, de Ciutat Vella, de com l’expulsió de veïns del barri s’estén com una taca d’oli feia les seves zones limítrofes. El turisme massiu com invasió, canvi d’ús de l’espai públic, requalificació d’edificis com hotels, encariment de l’habitatge i finalment expulsió dels habitants. Comptem també amb la presència de dos especialistes en turisme, un d’ells Lluís Garay.

L’escenari de la Boqueria ens va acompanyar en aquest tancament, juntament amb una parada del recorregut organitzat per Veïns del Gòtic que es va donar cita a la mateixa plaça Gardunya. Va ser el punt final a un projecte itinerant que vam voler compartir amb part de la població flotant que visita la ciutat, molts d’ells es van acostar a la nostra exposició a tafanejar i prendre fotografies. Sempre en trànsit els turistes no descansen, majorment deambulen pel tall de la ciutat donant mostres d’un consum accelerat de temps i espai.

El pasado sábado concluímos la ruta de la Agencia en la plaça de la Gardunya. La plaza es un nuevo espacio ganado a lo que anteriormente era un parquing que ofrecía servicio al mercado. El cambio es substancial así como la procedencia de personas que se dan cita en la plaza. Llegamos a la Gardunya sobre las 10.30h de la mañana, a esa hora los servicios de limpieza del ayuntamiento finalizaban su faena mientras recogían restos de basura de la noche, procedente principalmente de las personas que trasnochan allí o hacen servir el espacio de improvisado dormitorio.

A lo largo de la mañana el espacio fue transitado por los trabajadores de la Boquería y su personal de servicio; a partir de las 12h del mediodía la afluencia de público aumentó. En su mayor parte eran turistas nacionales y extranjeros que tras su visita al mercado permanecían en la plaza descansando. La hora del almuerzo llegó finalmente a la Gardunya con decenas de turistas comiendo las porciones servidas en el mercado. El aspecto de comedor público ganaba a medida que pasaba el tiempo hasta que a las 14h todos los asientos  quedaron repletos de gente.

A esa hora del mediodía nosotros desarrollábamos en paralelo el debate anunciado entre olor a gambas y refritos. Un panorama que era predecible pero que no imaginábamos en tal magnitud. El debate se produjo literamente codo a codo con turistas llegados de los cinco continentes, que devoraban los preparados de sushi, las raciones de fruta cortada, los creps de todos los tamaños y formas y hasta un improvisado botellón gourmet con cigalas . Sobran palabras para describir la deriva del mercado de la Boquería, solo hay que acercarse para verlo.

Hablamos de todo ello en el debate con nuestros invitados Miquel Fernández, Jordi Canudas y Daniel Gasol: del Raval, de Ciutat Vella, de como la expulsión de vecinos del barrio se extiende como una mancha de aceite hacía sus zonas limítrofes. El turismo masivo como invasión, cambio de uso del espacio público, recalificación de edificios como hoteles, encarecimiento de la vivienda y finalmente expulsión de los habitantes. Contamos también con la presencia de dos especialistas en turismo, uno de ellos Lluís Garay.

El escenario de la Boquería nos acompañó en este cierren juntamente con una parada del recorrido organizado por Veïns del Gòtic que se dio cita en la misma plaza Gardunya. Fue el punto final a un proyecto itinerante que quisimos compartir con parte de la población flotante que visita la ciudad, muchos de ellos se acercaron a nuestra exposición a curiosear y tomar fotografías. Siempre en tránsito los turistas no descansan, mayormente deambulan por el filo de la ciudad dando muestras de un consumo acelerado de tiempo y espacio.

 

Parada #6 Mercat del Besòs

El divendres 23 de setembre realitzem la darrera parada de l’Agència de turisme popular als mercats de Barcelona. Estarem al matí de 10,30h i fins les 14.30h al Mercat del Besòs al carrer Jaume Huguet 38, Sant Martí.

Després de la magnífica experiència al Mercat de Montserrat a Nou Barris, ens dirigim ara a un barri de Barcelona just al límit amb el municipi de Sant Adrià del Besòs, que aparentment no pateix una pressió de la industria turística. Tanmateix, la proximitat al Poble Nou i a la zona del Fòrum ha accentuat la implantació d’hotels i un progressiu canvi residencial.

El barri dels Besòs ha estat sempre un barri que ha defensat la millora dels serveis i les condicions de vida i és una referència en el moviment veïnal. En l’intent de reflexionar sobre l’impacte del turisme en la nostra vivència de la ciutat des de l’Agència de turisme popular, volem ara comprovar com es pensa i sent això des d’aquesta part de la ciutat.

Parada #6 Mercado del Besòs

El viernes 23 de septiembre realizamos la última parada de la Agencia de turismo popular por los mercados de Barcelona. Estaremos por la mañana de 10,30h y hasta las 14.30h en el Mercado del Besòs en la calle Jaume Huguet 38, Sant Martí.

Después de la magnífica experiencia en el Mercado de Montserrat en Nou Barris, nos dirigimos ahora a un barrio de Barcelona justo al límite con el municipio de Sant Adrià del Besòs, que aparentemente no sufre una presión de la industria turística. Aun así, la proximidad al Pueblo Nuevo y a la zona del Forum ha acentuado la implantación de hoteles y un progresivo cambio residencial.

El Besòs ha sido siempre un barrio, que ha defendido la mejora de los servicios y las condiciones de vida y es una referencia en el movimiento vecinal. En el intento de reflexionar sobre el impacto del turismo en nuestra vivencia de la ciudad desde la Agencia de turismo popular, queremos ahora comprobar como se piensa y siente esto desde esta parte de la ciudad.