Final de recorregut # Mercat de la Boqueria

Debat + vermut de cloenda

Aquest dissabte 12 de novembre celebrem la cloenda de l’agència
a partir de les 11h a la plaça de la Gardunya darrera el mercat de la Boqueria

12h Debat públic obert.

Amb la participació de:
Miquel Fernández, Antropòleg
Jordi Canudas, Artista visual
Daniel Gasol, Artista visual

13h Vermut tertúlia
Com a cloenda de la itinerància de l’Agència de Turisme Popular pels mercats municipals de Barcelona, i com a primer retorn de l’experiència, us convidem a venir el proper dissabte 12 de novembre a la plaça de la Gardunya al costat del Mercat de La Boqueria.

Aquest mercat és la imatge extrema de la transformació turística de la ciutat. Ha passat de ser el tradicional mercat central de Barcelona, a estar completament ocupat per turisme passavolant que l’envaeix a totes hores. Això ha transformat l’ús de l’espai, les pràctiques de compra diària dels veïns que encara s’hi acosten i les formes de sociabilitat dels treballadors amb els clients. Tanmateix continua essent el mercat on es poden trobar els millors productes a la ciutat i alhora un atapeït restaurant a cel obert pels visitants.
Amb l’Agència hem visitat barris en que ja és evident la transformació a causa d’un turisme massiu. En d’altres hem copsat un fort teixit social i una intensa vida comunitària. Com a retorn de les impressions que hem recollit en la ruta pels mercats, volem convocar a tots els que es vulguin acostar a La Boqueria, a un debat obert. Serà una ocasió per compartir les nostres impressions, després de 6 setmanes d’itinerància, sobre els canvis i les oportunitats que s’obren en pensar i viure una altra ciutat i un altre turisme.

Us hi esperem!!!

——————————————————————-

Agència de Turisme Popular

Final de recorrido # Mercado de la Boqueria
Debate + vermut de cierre

Este sábado 12 de noviembre celebramos la conclusión de la agencia
a partir de las 11h en la plaza de la Gardunya detrás del mercado de la Boqueria

12h Debate público abierto.

Con la participación de:
Miquel Fernández, antropólogo
Jordi Canudas, artista visual
Daniel Gasol, artista visual

13h Vermut tertulia

Como conclusión de la itinerancia de la Agencia de Turismo Popular por los mercados municipales de Barcelona, y como primer retorno de la experiencia, os invitamos a venir el próximo sábado 12 de noviembre a la plaza de la Gardunya junto al Mercado de La Boqueria.

Este mercado es la imagen extrema de la transformación turística de la ciudad. Ha pasado de ser el tradicional mercado central de Barcelona, a estar completamente ocupado por turismo que lo invade a todas horas. Esto ha transformado el uso del espacio, las prácticas de compra diaria de los vecinos que todavía se acercan y las formas de sociabilidad de los trabajadores con los clientes. Aun así continúa siendo el mercado donde se pueden encontrar los mejores productos en la ciudad y a la vez un apretado restaurante a cielo abierto por los visitantes ocasionales.
Con la Agencia hemos visitado barrios en que ya es evidente la transformación debido a un turismo masivo. En otros hemos reconocido un fuerte tejido social y una intensa vida comunitaria. Como retorno de las impresiones que hemos recogido en la ruta por los mercados, queremos convocar a todos los que se quieran acercar a La Boqueria, a un debate abierto. Será una ocasión para compartir nuestras impresiones, después de 6 semanas de itinerancia, sobre los cambios y las oportunidades que se abren al pensar y vivir otra ciudad y otro turismo.

Os esperamos!!!

Miquel Fernández,
Antropòleg, professor i investigador. Recentment ha publicat el llibre “Matar al chino”, un estudi sobre els intents de colonització urbana del centre històric de Barcelona per aconseguir la seva explotació turística, acompanyats de l’expulsió dels veïns i la destrucció d’una sociabilitat i unes formes de vida considerades molestes. L’anomenada “rehabilitació del Raval” ha permès una continuïtat en les pràctiques de control sobre aquesta zona de la ciutat. El treball historiogràfic del llibre identifica l’higienisme, l’urbanisme i el recent civisme com a cultures de control sobre la població treballadora del barri.

Miguel Fernández,
Antropólogo, profesor e investigador. Recientemente ha publicado el libro “Matar al chino”, un estudio sobre los intentos de colonización urbana del centro histórico de Barcelona para conseguir su explotación turística, acompañados de la expulsión de los vecinos y la destrucción de una sociabilidad y unas formas de vida consideradas molestas. La llamada “rehabilitación del Raval” ha permitido una continuidad en las prácticas de control sobre esta zona de la ciudad. El trabajo historiográfico del libro identifica el higienismo, el urbanismo y el reciente civismo como culturas de control sobre la población trabajadora del barrio.

Jordi Canudas,
Artista visual i professor de l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny-UAB. El seu treball reflexiona al voltant de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte davant un entorn d’hiperexpressivitat i de ràpida transformació com és l’actual. En els darrers anys han anat prenent importància, en el seu treball, plantejaments en relació a la noció de lloc i temps, d’indret, de context i territori. Com ara el projecte Hospital 106, 4t 1a (1995-2005), del qual és coautor amb Isabel Banal, sobre les transformacions urbanístiques i socials del barri del Raval de Barcelona o el projecte 1021 dies. Mercat i Memòria_Mercat de Sant Antoni (2007-2009) Barcelona, un diàleg des de les pràctiques artístiques contemporànies en relació al lloc, les persones i les coses en un moment previ a la remodelació d’aquest emblemàtic mercat. La seva obra busca un acostament a la realitat quotidiana, amb la voluntat de preservar la memòria i l’experiència que queda fora dels registres oficials.

Jordi Canudas,
Artista visual y profesor de la Escuela Massana Centro de Arte y Diseño-UAB. Su trabajo reflexiona en torno a la identidad y ubicación del yo, del sujeto ante un entorno de hiperexpressivitat y de rápida transformación como es el actual. En los últimos años han ido tomando importancia, en su trabajo, planteamientos en relación a la noción de lugar y tiempo, de lugar, de contexto y territorio. Como el proyecto Hospital 106, 4t 1a (1995-2005), del que es coautor con Isabel Banal, sobre las transformaciones urbanísticas y sociales del barrio del Raval de Barcelona o el proyecto 1021 días. Mercado y Memòria_Mercat de Sant Antoni (2007-2009) Barcelona, un diálogo desde las prácticas artísticas contemporáneas en relación al lugar, las personas y las cosas en un momento previo a la remodelación de este emblemático mercado. Su obra busca un acercamiento a la realidad cotidiana, con la voluntad de preservar la memoria y la experiencia que queda fuera de los registros oficiales.

Daniel Gasol,
Artista visual. En la seva obra, uneix la via de la recerca sociocultural amb la de la producció artística, i desenvolupa treballs en els quals indaga sobre els processos socials de construcció de la realitat a partir dels mitjans de comunicació. En el seu projecte realitzat a Mallorca Souvenir, turisme i herències polítiques analitza i retrata la noció de turisme des dels ciutadans com a herència política d’internacionalització del franquisme, i com afecta les estructures territorials (per ex. ocupant espais públics o convertint localitats en ciutats dormitori), de convivència, els símbols d’identitat (re)definida (com el castell d’Alaró o els souvenirs com a elements iconogràfics), per tal de convertir les dades recopilades en propostes simbòliques que (re)tornen l’espai públic i la identitat com a forma lligada a les tradicions històriques del context.

Daniel Gasol,
Artista visual. En su obra, une la vía de la investigación sociocultural con la de la producción artística, y desarrolla trabajos en los que indaga sobre los procesos sociales de construcción de la realidad a partir de los medios de comunicación. En su proyecto realizado en Mallorca Souvenir, turismo y herencias políticas analiza y retrata la noción de turismo desde los ciudadanos como herencia política de internacionalización del franquismo, y como afecta a las estructuras territoriales (por ej. Ocupando espacios públicos o convirtiendo localidades en ciudades dormitorio), de convivencia, los símbolos de identidad (re) definida (como el castillo de Alaró o los souvenirs como elementos iconográficos), a fin de convertir los datos recopilados en propuestas simbólicas que (re) vuelven al espacio público y la identidad como forma ligada a las tradiciones históricas del contexto.

 

Parada #6 Mercat del Besòs

El divendres 23 de setembre realitzem la darrera parada de l’Agència de turisme popular als mercats de Barcelona. Estarem al matí de 10,30h i fins les 14.30h al Mercat del Besòs al carrer Jaume Huguet 38, Sant Martí.

Després de la magnífica experiència al Mercat de Montserrat a Nou Barris, ens dirigim ara a un barri de Barcelona just al límit amb el municipi de Sant Adrià del Besòs, que aparentment no pateix una pressió de la industria turística. Tanmateix, la proximitat al Poble Nou i a la zona del Fòrum ha accentuat la implantació d’hotels i un progressiu canvi residencial.

El barri dels Besòs ha estat sempre un barri que ha defensat la millora dels serveis i les condicions de vida i és una referència en el moviment veïnal. En l’intent de reflexionar sobre l’impacte del turisme en la nostra vivència de la ciutat des de l’Agència de turisme popular, volem ara comprovar com es pensa i sent això des d’aquesta part de la ciutat.

Parada #6 Mercado del Besòs

El viernes 23 de septiembre realizamos la última parada de la Agencia de turismo popular por los mercados de Barcelona. Estaremos por la mañana de 10,30h y hasta las 14.30h en el Mercado del Besòs en la calle Jaume Huguet 38, Sant Martí.

Después de la magnífica experiencia en el Mercado de Montserrat en Nou Barris, nos dirigimos ahora a un barrio de Barcelona justo al límite con el municipio de Sant Adrià del Besòs, que aparentemente no sufre una presión de la industria turística. Aun así, la proximidad al Pueblo Nuevo y a la zona del Forum ha acentuado la implantación de hoteles y un progresivo cambio residencial.

El Besòs ha sido siempre un barrio, que ha defendido la mejora de los servicios y las condiciones de vida y es una referencia en el movimiento vecinal. En el intento de reflexionar sobre el impacto del turismo en nuestra vivencia de la ciudad desde la Agencia de turismo popular, queremos ahora comprobar como se piensa y siente esto desde esta parte de la ciudad.

Nou Barris: Barcelona molts mons / muchos mundos

Nou Barris és diferent, aquí gairebé no hi ha turistes. Des del Mercat de Montserrat es pot veure l’horitzó sobre el mar i això dóna perspectiva per entendre la ciutat d’una altra manera. Les persones tafanegen i s’acosten decidides a veure l’exposició. Les mirades no són indiferents i això ens complau, tots opinen sobre aquest tema i tenen algun comentari que deixar-nos. Nou Barris està despert, la gent al carrer està desperta!  

El que fa més interessant al barri és la diversitat que l’habita. De camí al mercat s’aturen a l’Agència persones de tota mena, de totes les edats, estrats socials, races i cultures. La identitat aquí és múltiple, això fa que la nostra proposta sigui més valorada, discutida i posada en qüestió. Ha estat sens dubte la jornada de mercat més productiva de les que portem realitzades.

Vam recollir gran quantitat d’enquestes que destaquen per la seva qualitat reflexiva. Molts veïns han aportat al projecte coneixements valuosos, no només del barri, si no del que va més enllà dels límits de Barcelona. Hem conegut a persones desplaçades de barris de barraques, on ara llueixen els hotels i estiuegen els turistes. Ens referim al Somorrotro. Les gitanes ens ho explicaven amb molt d’orgull, elles van créixer allà. Hi ha moltes Barcelones.

 

Nou Barris es diferente, aquí apenas hay turistas. Desde el Mercat de Montserrat se puede ver el horizonte sobre el mar y eso da perspectiva para entender la ciudad de otro modo. Las personas curiosean y se acercan decididas a ver la exposición. Las miradas no son indiferentes y eso nos complace, todos opinan al respecto y tienen algún comentario que dejarnos. ¡Nou Barris está despierto, la gente en la calle está despierta!

Lo que hace además interesante al barrio es la diversidad que la habita. De camino al mercado se paran en la Agéncia de Turismo Popular personas de todo tipo, de todas las edades, estratos sociales, razas y culturas. La identidad aquí es múltiple, eso hace que nuestra propuesta sea más valorada, discutida y puesta en cuestión. Ha sido sin duda la jornada de mercado más productiva de las que llevamos realizadas.

Recogimos gran cantidad de encuestas que destacan por su calidad reflexiva. Muchos vecinos han aportado al proyecto conocimientos valiosos, no solo del barrio, si no de lo que va más allá de los límites de Barcelona. Hemos conocido a personas desplazadas de barrios de barracas, donde ahora lucen los hoteles y veranean los turistas. Nos referimos al Somorrotro. Las gitanas nos lo explicaban con mucho orgullo, ellas crecieron allí. Hay muchas Barcelonas.

 

 

Desembarco parada #5 Nou Barris

 

Demà desembarquem amb l’Agència a Nou Barris. Ens trobaràs al Mercat de Montserrat. Aquesta vegada ens desplacem cap a un barri en principi alié a la condició turística de la ciutat, per trobar-se lluny dels nuclis d’atracció. Un lloc interessant per prendre distància i fer aportacions al respecte. El districte va créixer en les dècades dels 50 a 70 i a partir del 2.000 va ser un territori d’acollida dels nous immigrants extracomunitaris. La rica vida associativa nascuda en els períodes franquista i amb el naixement de la democràcia va protagonitzar nombroses reivindicacions per la bona urbanització del barri.

Aquest dissabte coneixerem una altra Barcelona des d’un dels mercats de Nou Barris. I assajarem la construcció d’un altre turisme des del cor d’un dels districtes més populars de la ciutat. Un turisme des de les persones.

 

Mañana desembarcamos con la Agéncia a Nou Barris. Nos encontrarás en el Mercat de Montserrat. Esta vez nos desplazamos hacia un barrio en principio ajeno a la condición turística de la ciudad por encontrarse lejos de los núcleos de atracción. Un lugar  interesante para tomar distancia y hacer aportaciones al  respecto. El distrito creció en las décadas de los 50 a 70 y a partir del 2.000 fue un territorio de acogida de los nuevos inmigrantes extracomunitarios. La rica vida asociativa nacida en los períodos franquista y con el nacimiento de la democracia protagonizó numerosas reivindicaciones por la buena urbanización del barrio.

Este sábado conoceremos otra Barcelona desde uno de los mercados de Nou Barris. Y ensayaremos la construcción de otro turismo desde el corazón de uno de los distritos más populares de la ciudad. Un turismo desde las personas.

 

 

 

Gràcia. Els esdeveniments / Los eventos

L’espai estret que hi ha al voltant del Mercat de l’Abaceria, ens aconsella situar-nos en un altre lloc ben a prop, a la plaça de la Revolució de setembre de 1868. Instal·lem l’Agència de turisme popular. Hem demanat com en altres localitzacions, permís a l’Ajuntament per situar-nos aquí. Hi ha un equip de BCN neta que està netejant la plaça i col·loca 6 papereres de gran format. Preguntem si és que hi haurà un esdeveniment o un acte públic. Per la resposta endevinem que ho posen per a nosaltres. Encara que hem especificat que només situem una modesta exposició sense més afectació, els protocols estan preparats per atendre i integrar esdeveniments públics sense que repercuteixi en la neteja i seguretat de l’espai públic. Tot un símptoma.

Pel carrer Verdi baixa un flux constant de persones, algunes van al mercat, moltes passegen i fan les compres de dissabte. Turistes-residents. Molts pares amb infants, parelles joves que s’estan instal·lant al barri, amb un perfil social molt homogeni. Professionals liberals amb recursos.

Comencem a parlar amb persones que s’acosten. Es constata per diferents vies els canvis que està tenint el barri. Veïnes que han nascut a Gràcia i que parlen de la pèrdua de sociabilitat, d’una transformació que va produint canvis en múltiples sensacions i percepcions del que els envolta. Canvis en l’ús de l’espai, en el contacte amb els veïns, amb els comerços de proximitat, en les mateixes llengües que escolten al carrer.

Com en altres mercats de la ruta, parlem amb persones nascudes en altres països que han decidit instal·lar-se a Barcelona i que són els més entusiastes en accentuar les moltes qualitats i virtuts dels barris on viuen. Crítics amb molts aspectes però, també esperançats en les possibilitats i riqueses que té encara la ciutat Barcelona. Unes mirades externes que ja ens parlen des de dins i ens recorden sempre, tot allò que hem de defensar i cuidar per mantenir en aquesta ciutat, malgrat totes les amenaces i desviacions, els valors de la cohesió i la sociabilitat mediterrània.

Són converses llargues i entusiastes que agraïm enormement mentre, al nostre voltant la gent circula quasi sense veure’ns, desinteressats de tot allò que troben davant i sigui diferent. Podem pensar que segurament no els interroga prou, ni els hi desperta la curiositat. Creiem que no és tampoc indiferència. Suposem, que és ja una certa mostra d’estar al límit de la saturació d’esdeveniments que es donen constantment al barri. La Vila de Gràcia, la convertida en zona de vianants, la de les places re significades del primer urbanisme de l’ajuntament democràtic, suporta un esdeveniment continu. Un llindar quasi bé sense retorn dins de la ciutat espectacle. Hi vivim, però també formem part d’una festivitat cívica sens fi. Tenim els protocols preparats per atendre-ho, caldrà veure si també ho està la convivència.

El espacio estrecho que hay alrededor del Mercado de la Abaceria, nos aconseja situarnos en otro lugar bien cerca, en la plaza de la Revolución de septiembre de 1868. Instalamos la Agencia de turismo popular. Hemos pedido como en otras localizaciones, permiso al Ayuntamiento para situarnos aquí. Hay un equipo de BCN neta que está limpiando la plaza y coloca 6 papeleras de gran formato. Preguntamos si es que habrá un acontecimiento o un acto público. Por la respuesta adivinamos que lo ponen para nosotros. Aunque hemos especificado que sólo situamos una modesta exposición sin más afectación, los protocolos están preparados para atender e integrar acontecimientos públicos sin que repercuta en la limpieza y seguridad del espacio público. Todo un síntoma.

Por la calle Verdi baja un flujo constante de personas, algunas van al mercado, muchas pasean y hacen las compras del sábado. Turistas-residentes. Muchos padres con niños, parejas jóvenes que se están instalando en el barrio, con un perfil social muy homogéneo. Profesionales liberales con recursos.

Empezamos a hablar con personas que se acercan. Se constata por diferentes vías los cambios que está teniendo el barrio. Vecinas que han nacido en Gràcia y que hablan de la pérdida de sociabilidad, de una transformación que va produciendo cambios en múltiples sensaciones y percepciones del que las rodea. Cambios en el uso del espacio, en el contacto con los vecinos, con los comercios de proximidad, en las mismas lenguas que escuchan en la calle.

Cómo en otros mercados de la ruta, hablamos con personas nacidas en otros países que han decidido instalarse en Barcelona y que son los más entusiastas al acentuar las muchas calidades y virtudes de los barrios donde viven. Críticos con muchos aspectos pero, también esperanzados en las posibilidades y riquezas que tiene todavía la ciudad Barcelona. Unas miradas externas que ya nos hablan desde dentro y nos recuerdan siempre, todo aquello que tenemos que defender y cuidar para mantener en esta ciudad, a pesar de todas las amenazas y desviaciones, los valores de la cohesión y la sociabilidad mediterránea.

Son conversaciones largas y entusiastas que agradecemos enormemente mientras, a nuestro alrededor la gente circula casi sin vernos, desinteresados de todo aquello que encuentran delante y sea diferente. Podemos pensar que seguramente no los interroga bastante, ni les despierta la curiosidad. Creemos que no se trata tampoco de indiferencia. Suponemos, que es ya una muestra de estar al límite de la saturación frente a los acontecimientos que se dan constantemente en el barrio. La Villa de Gràcia, la convertida en zona de peatones, la de las plazas re significadas del primer urbanismo del ayuntamiento democrático, soporta un acontecimiento continuo. Un umbral casi sin retorno dentro de la ciudad espectáculo. Vivimos aquí, pero también formamos parte de una festividad cívica sin fin. Tenemos los protocolos preparados para atenderlo, habrá que ver si también lo está la convivencia.

Parada #4 Mercat de Gràcia

mercat-abaceria-1

El dissabte 10 de setembre, després de l’aturada de l’agost, seguim de ruta amb l’Agència de Turisme Popular!
Estarem al matí de 10,30h i fins les 14.30h al costat del Mercat de l’Abaceria Central a la Vila de Gràcia, exactament a la plaça de la Revolució de setembre de 1868.

El barri de Gràcia és clau per avaluar l’impacte del turisme en la transformació d’un barri.
Ha estat un laboratori on assajar transformacions urbanístiques, com la pacificació del trànsit i la conversió en zona de vianants de grans àrees, que han afavorit l’ús de l’espai públic de manera més amable. Però també ha fet el barri més atractiu per a la industria turística i una classe social rica, nacional i internacional que pot pagar els elevats preus i lloguers. Efectes que va consolidant una constant substitució social.

Per altra part, el fort moviment associatiu i el pes de les entitats, fa que es manifesti una coordinada resposta per mantenir la cohesió social al barri. Les darreres accions i manifestacions d’aquest estiu, demostren els arguments i l’impuls per oposar un altre model de relació, d’economia i de cultura a la pressió turística i especulativa. En això també Gràcia és un laboratori.

 

El sábado 10 de septiembre, después de la parada de agosto, seguimos de ruta con la Agencia de Turismo Popular!
Estaremos por la mañana de 10,30h y hasta las 14.30h junto al Mercado del Abaceria Central en la Vila de Gracia, exactamente en la plaza de la Revolución de septiembre de 1868.

El barrio de Gràcia es clave para evaluar el impacto del turismo en la transformación de un barrio.
Ha sido un laboratorio donde ensayar transformaciones urbanísticas, como la pacificación del tránsito y la conversión en zona de peatones de grandes áreas, que han favorecido el uso del espacio público de manera más amable. Pero también ha hecho el barrio más atractivo para la industria turística y a una clase social rica, nacional e internacional que puede pagar los elevados precios y alquileres. Efectos que va consolidando una constante sustitución social.

Por otra parte, el fuerte movimiento asociativo y el peso de las entidades, hace que se manifieste una coordinada respuesta para mantener la cohesión social en el barrio. Las últimas acciones y manifestaciones de este verano, demuestran los argumentos y el impulso para oponer otro modelo de relación, de economía y de cultura a la presión turística y especulativa. En esto también Gràcia es un laboratorio.

 

La Barceloneta treu fum / La Barceloneta saca humo

Aquests dies d’estiu la Barceloneta treu fum,  i no és precisament per la calor. Això ens va quedar clar al pas de l’A.T.P. pel mercat del barri. El mercat de la Barceloneta és el centre neuràlgic de la vida veïnal. Hi ha un gran moviment associatiu i una intensa vida barrial que es deixa caure per aquí. També arriben alguns turistes planell en mà atrets i encuriosits pel caliu humà d’aquest lloc. Al matí de dissabte, els bars que volten els porxos estaven freqüentats sobretot per veïns que feien petar la xerrada o simplement gaudien de l’ombra.

Les persones que es van apropar a l’exposició portàtil van ser molt directes en els seus comentaris perquè les imatges els hi inspiraven altres formes de relació i ús del carrer, o perquè directament patien els efectes col·laterals del turisme massiu que ha transformat bona part de la Barceloneta. La majoria d’ells eren persones nascudes al barri, també gent arribada d’altres punts d’Europa i fins i tot d’Ucrània, que s’hi havien instal·lat molt abans de l’esclat del boom turístic, atrets per un estil de vida diguem proper i relaxat lluny de l’estrès pròpia de l’urbe.

Les converses es van succeir durant tot el matí davant la mirada distant dels turistes que ens voltaven. Tot allò semblava aliè a ells. Tan sols hi compartíem el carrer. Aquests és el turisme que tenim, el d’una ciutat suspesa en un temps que ja no és el de les persones que hi vivim, és un temps marcat per la productivitat i la mercantilització de l’espai públic.

 

Estos días de verano la Barceloneta saca humo, y no es precisamente por la temperatura estival. Esto nos quedó claro al paso del A.T.P. por el mercado del barrio. El mercado de la Barceloneta es el centro neurálgico de la vida vecinal. Hay un gran movimiento asociativo y una intensa vida barrial que se deja caer por aquí. También llegan algunos turistas plano en mano atraídos y  curiosos por el calor humano de este lugar. La mañana de sábado, los bares que rodean los porches estaban frecuentados sobre todo por vecinos que charlaban o que simplemente disfrutaban de la sombra.

Las personas que se acercaron a la exposición portátil fueron muy directas en sus comentarios o porque las imágenes les inspiraban otras formas de relación y uso de la calle, o porqué directamente sufrían los efectos colaterales del turismo masivo que ha transformado buena parte de la Barceloneta. La mayoría de ellos eran personas nacidas en el barrio, también gente llegada otros puntos de Europa e incluso de Ucránia, que se habían instalado mucho antes del estallido del boom turístico, atraídos por un estilo de vida digamos cercano y relajado lejos del estrés propio de la urbe.

Las conversaciones se sucedieron durante toda la mañana ante la mirada distante de los turistas que nos cercaban. Todo aquello parecía ajeno a ellos. Tan sólo compartíamos la calle. Éste es el turismo que tenemos, el de una ciudad suspendida en un tiempo que ya no es el de las personas que en ella vivimos, es un tiempo marcado por la productividad y la mercantilización del espacio público.

 

 

Parada #3 Mercat de la Barceloneta

 

Mercat-Barceloneta

 

El dissabte 23 de juliol seguim de ruta amb l’Agència de Turisme Popular!
Estarem al matí de 10,30h i fins les 14.30h al Mercat de la Barceloneta, a la Plaça Joan Boscà.

És en aquest barri on l’impacte del turisme és més evident, en els usos dels espais comuns i en el dia a dia dels seus habitants. Però també és el barri de Barcelona més mobilitzat per fer front a les causes d’aquesta  transformació.

 

Este sábado 23 de julio seguimos en ruta con la Agencia de Turismo Popular!

Estaremos por la mañana desde las 10,30h hasta las 14.30h en el Mercado de Sants, en la Plaza Joan Boscà.

Es en este barrio dónde el impacto del turismo es más evidente, en los usos de los espacios comunes y en el día a día de sus habitantes. Pero también es el barrio de Barcelona más movilizado para hacer frente a las causas de esta transformación.

 

 

L’A.T.P. s’estrena al Mercat del Ninot

mercat-del-ninot-w
ATP al Mercat del Ninot.

La primera parada de l’A.T.P. va tenir lloc al Mercat del Ninot, situat a l’esquerra de l’eixample. Vam poder mostrar l’exposició a partir de fotografies de la Barcelona preolímpica, una ciutat del tot desconeguda pels més joves.

L’experiència de recollir impressions a peu de mercat ens dóna la dimensió de les coses sense filtres. Aquí no hi ha mediacions, ni protocols, cada persona s’acosta a les imatges des de la sorpresa i ens retorna la seva vivència pròpia.

 

La primera parada de la A.T.P. tuvo lugar en el Mercado del Ninot, situado en el eixample izquierdo. Pudimos mostrar la exposición a partir de fotografías de la Barcelona pre-olímpica, una ciudad del todo desconocida para los más jóvenes.

La experiencia de recoger impresiones a pie de mercado nos da la dimensión de las cosas sin filtros. Aquí no han mediaciones, ni protocolos, cada persona se acerca a las imágenes desde la sorpresa y nos devuelve su vivencia propia.

 

Parada #1 Mercat del Ninot

Dissabte 16 de juliol 2016.

Mercat del Ninot. Mallorca 133, Districte de l’Eixample

De 10 a 14h

La primera parada del recorregut pels Mercats de Barcelona s’inicia al Mercat del Ninot.