Base sense base. La commemoració com a espai d’insurgència

A la darrera revista Quadern també podeu trobar un text molt interessant de l’Oriol Fontdevila sobre els monuments on apareixen diversos treballs entre els quals la peça de Sitesize a l’exposició Nonument al MACBA.

«No hi ha res més invisible al món que els monuments», va escriure Robert Musil. Talment com deixem de sentir un soroll incessant al cap d’una estona, els monuments tendeixen a fondre’s amb el seu entorn. La nostra mirada pràcticament llisca per les seves superfícies quan són harmònics amb el paisatge, així com la consciència els oblida si els valors que exalten estan en consonància amb el sistema polític concomitant. Així mateix, quan el sistema canvia, els monuments també desapareixen immediatament, ja que són el primer que s’enderroca o el que es retira dels espais públics. Podem dir que el monument roman, per tant, invisible per partida doble: tant quan es correspon amb l’ordre que l’eleva com quan hi resulta disfuncional. Tal com Musil va concloure la seva reflexió sobre el tema, «la majoria dels monuments fallen en el seu treball».

llegir més:

http://quadern.fundacioars.org/base-sense-base-la-commemoracio-com-a-espai-dinsurgencia/

 

portada_197_igrasa