Sessió 2 – Crònica “revoltes i tecnopolítica”

Adria-Rodriguez-Kairos

Sessió 2

dimarts 12 de novembre 2013

Convidats: Kairos project, Adrià Rodríguez

El taller s’inicia amb la recapitulació de la primera sessió sobre el punts esbossats i les línies que s’apunten. Seguidament l’Adrià Rodríguez ens presenta el projecte Kairós, un arxiu documental sobre les revoltes i la situació de la democràcia en l’àmbit de la Mediterrània. Mitjançant entrevistes i recull de vídeos sobre la temàtica s’està conformant un recull de vídeo sobre els diferents processos que s’estan vivint a la ribera Mediterrània. Primerament l’Adrià introdueix la temàtica partint del marc històric de la regió, de la cultural comercial i de transacció econòmica que és dona entre els diferents pobles i cultures, més tard la condició pos-colonial. Les noves experiències i cicles polítics l’Adrià les articula al voltant de tres eixos que són per una banda la crítica i la re invenció de les formes de govern, en segon terme la composició dels moviments formats principalment per joves precaritzats i altament formats, per últim la comunicació facilitada per eines digitals, xarxes socials i internet que conformen una nova tecnopolítica.

A partir d’un mapa de les principals revoltes i dels crits utilitzats pels diferents moviments, Adrià mostra l’espai públic, les places i llocs on les diferents insignes prenen cos i que a vegades són les que fan córrer l’aixecament entre territoris. Així l’espai públic es converteix en un espai polític. Des d’el crit de Dégagé (¡Fora!) a la plaça de la Casbah a la capital de Tunísia, on s’ocupa l’espai i després de dos setmanes de lluites s’acaba per derrocar el règim de Ben Alí, que abandona el país al gener de 2011; fins el maig de 2013 a Turquia on amb l’ocupació del Parc Gezi i posteriorment la plaça Taksim al centre d’Istanbul i al grit de ¡Gule gule! (¡Ves-te’n!)s’exigeix la dimissió del president Recep Tayyp Erdogan i s’aconsegueix la retirada del projecte de construcció d’un centre comercial al parc Gezi.

L’espai públic esdevé crucial per entendre l’abast de les revoltes i la repressió per part del poder, com el cas de la rotonda a la capital de Bahraim. Un lloc significat pels moviments socials, on s’erigia un monument i que el propi govern després de la seva ocupació va decidir enderrocar.

Durant la discussió es va parlar de l’ocupació a Barcelona de la plaça Catalunya per part del 15M i de la plaça del MACBA, un espai aparentment buit on en molt poques ocasions ha estat escenari de manifestacions. Tan sols es recorda la manifestació arran dels fets del Forat de la Vergonya al barri veí de la Ribera, i on es van llençar contra l’edifici del MACBA pirotècnia i pintura, que va ser portada a tots els diaris i a partir del qual es va reprimir i criminalitzar encara més als moviments veïnals i d’ocupació.

L’espai buit davant del MACBA respon a un criteri arquitectònic per donar protagonisme al mateix edifici, alhora que crea un buit espacial permanent controlat per les brigades de neteja, la policia, la guàrdia urbana, la llei de civisme i els diferents esdeveniments institucionals que s’hi programen.