veure
pdf
RPST_RPLL_SBLL
Representar el Ripoll a Sabadell
Joan Vila-Puig Morera.
(Text publicat en el número 27 de
la revista ARRAONA. Revista dels museus municipals de Sabadell)
Riu Ripoll -Sabadell: una ficció.
“Aquello era una agua limpia, neta,…”
En molts aspectes importants, les apreciacions més doctes coincideixen
amb l’opinió popular. A Sabadell la dificícil relació
que la ciutat manté amb l’espai del riu Ripoll podria pendre
les característiques d’una ficció.
En buscar i construir la imatge mental que els sabadellencs tenen de la
seva ciutat, el riu és per molts d’ells una ombra nuvolosa,
deslocalitzada. No existeix com a fita referencial, ni li corresponen
experiències capdals en l’inventari d’usos socials
de la ciutat. Possiblement això sigui així degut a una especial
relació física provocada per l’enclotament del riu
que el fa desaparèixer al seu pas per la ciutat alhora que en dificulta
l’accés. Ens costa també trobar alguna senyalització
que fàcilment ens hi adreci. Com un límit accidental, en
moltes ocasions la ciutat li ha girat l’esquena. Com a espai de
desguàs ha recollit, com a passiu abocador, part de les aigües
brutes, deixalles, runes i altres materials industrials. Continua essent
per a molts el recordat escenari de catàstrofes locals. En definitiva,
incorporar l’espai del Ripoll significa, assumir tota una part de
la història recent de deixadesa física i social que dificilment
s’adiu amb el model de netedat i asèpsia, que imaginem actualment
pels entorns urbanitzats.
El riu Ripoll per Sabadell sembla ésser un d’aquells punts
cecs de referència mancada, espai invisible i per tant de difícil
incorporació als usos ciutadans. Ni tan sols els esforços
actuals per recuperar les condicions d’urbanització i neteja
permeten assegurar que els sabadellencs, quan s’aboquen a les timbes
del Ripoll puguin omplir aquest buit en el seu mapa mental del territori.
Continua essent una experiència que no incorpora a un imaginari
compartit que poguem reconèixer com a nostre, els senyals de singularitat
que conserva.
Si ens interroguem sobre quina és la imatge pública que
la ciutat té actualment de l’espai i dels usos socials del
riu, podem detectar encara una imatge imprecisa i poc localitzada. I això
no obstant, l’experiència física que podem tenir d’aquest
indret, ens en descobreix unes qualitats de caràcter excepcional,
una riquesa espacial única resultat d’una superposició
de terrasses, talusos, efectes de llum i espais de silenci. Una mínima
reconstrució històrica dels fets que han construït
el lloc tal com és, ens revela sorprenentment que tot alló
que des de mil·lenis ha estat significatiu per la culltura local
ha succeït en relació i estreta dependència amb el
riu. Els poblaments neolítics, l’explotació agrícola
i natural, els successius processos de producció industrial, les
fites espirituals i simbòliques, els projectes d’identitat…,
corresponen tots al nostre capital simbòlic col·lectiu,
a partir dels quals s’ha pogut teixir la nostra identitat narrativa.
Una vinculació dels actes quotidians a un esperit de pertinença
que no és només una marca de ciutat, sinó la confiança
que precisa la definició cultural, material i immaterial, en correspondència
amb el que som i el que volem ser.
Representació i producció d’espai.
Com es construeix la imatge social d’un lloc? Quina relació
manté aquest imaginari amb les accions de representació
que podem fer per significar-lo?
Les diferents pràctiques que entenem com a cultura, organitzen
i regulen els comportaments socials, influencien les nostres opinions
i conductes i tenen per tant efectes pràctics i reals. Com a valors
compartits, com a conjunt d’objectes i pràctiques, fixen
sentiments, emocions i no només conceptes. Sentiments que expressen
valors emocionals (Què és el que sento?), valors d’identitat
(Qui soc?) , valors de vinculació (A quin grup pertanyo?). El significat
de tots aquells elements que defineixen culturalment un lloc, depenen
en gran part de la seva representació. De les paraules que utilitzem
per definir-lo. Les històries que n’expliquem. Les imatges
que intercanviem i de les emocions que hi associem. De la manera en que
el classifiquem, jerarquitzem, conceptualitzem. En definitiva allò
que és significatiu en la representació d’un lloc
és també allò que en dona la seva identitat.
En la cultura entesa com a procés constituent, el significat d’un
lloc és construït més que no trovat, esdevenint una
referència tant important com l’economia o la base material
en la definició del subjecte social i els esdeveniments històrics.
Definir un lloc és generar un discurs sobre ell amb idees, imatges
i pràctiques a través de les quals proporcionar vies de
coneixement i conductes associades. En el discurs elaborat, ens interessa
conèixer les formes que s’utilitzen per produir significació
(la poetica) i els efectes i consequències que es poden generar
(la politica). En les maneres en que certs llocs són representats,
pensats, estudiats, es dona informació de com el coneixement es
conecta amb els diferents poders per produïr significat, regular
conductes i construir identitats subjectives. Aquestes estan sempre negociant-se,
modelant-se en resonància amb les noves situacions, superposant
diferents nivells de significat en un mateix temps.
En les operacions que donen significat a la localització espacial,
hem de poder destriar aquelles que pertanyen únicament a l’esfera
de la representació – i per tant a la cognició de
l’espai- i aquelles que corresponen a la seva experiència
física. Com assenyala Henry Lefebvre, cal no prendre les representacions
de l’espai com a base de l’estudi de la vida, esdevenint així
una mera substitució que disminueix les referències de l’experiència
viscuda. No obstant l’objecte de representació implica, i
també explica la nostra subjectivitat en relació a l’espai.
I el més important, aquesta subjectivitat viscuda, porta associada
sempre una pràctica espacial.
Pràctica espacial que com acció i opinió, com apropiació,
produeix espai. Una producció d’espai, en relació
a l’espai imaginat, lligada a la pròpia subjectivitat i a
la subjectivitat compartida. Producció d’espai en relació
a les potencialitats generades per l’opinió. Un imaginari
i una opinió sobre el lloc, que produeixen espai com anticipació
de pràctiques espacials transformadores.
“Los proyectos referentes a qué queremos que sean nuestras
ciudades son proyectos referentes a posibilidades humanas: en quién
queremos, o quizá más pertinentemente, en quién no
queremos convertirnos. Cada uno de nosotros tiene algo que pensar, decir
y hacer al respecto. Cómo funciona nuestra imaginación individual
y colectiva es, por lo tanto, crucial para definir el trabajo de urbanización.
La reflexión crítica sobre nuestros imaginarios comporta,
sin embargo, enfrentarse al utopismo oculto y resucitarlo para actuar
como arquitectos conscientes de nuestros destinos en lugar de “marionetas
indefensas” de los mundos institucionales e imaginativo en los que
habitamos ”
David Harvey.
Representació de la identitat territorial.
T.A.O. riu Ripoll. Sabadell
Oficina temporalment autònoma
Influït per aquestes reflexions i sota el benefici de l’oportunitat,
durant quatre mesos (novembre 2002 - febrer 2003) a l’escola municipal
d’Art ILLA de Sabadell hem desenvolupat amb un grup reduït
d’estudiants el taller T.A.O riu Ripoll. S’ha plantejat com
un exercici de representació urbana centrat en l’espai definit
pel riu Ripoll a Sabadell i amb l’objectiu de reconèixer
com es produeix la relació de la ciutat amb aquest espai a partir
de la imatge que en construïm. Com aquesta imatge participa i condiciona
la manera en que ens hi relacionem i alhora influeix en els intercanvis
i transformacions que s’hi realitzen. Com la definició del
seu imaginari, es mostra sempre com un procés discursiu en el que
es manifesten factors i mitjans diversos que són els que ens permeten
fer entenedor un model de ciutat i territori.
Els objectius del taller han estat:
- Proporcionar instruments de relació amb el riu Ripoll per mitjà
de la seva representació.
- Identificar amb recursos d’imatge, quin és l’imaginari
que la ciutat té del riu Ripoll.
- Crear imatges o accions que com a referències d’identificació,
incorporin aspectes destacables de l’imaginari del lloc i alhora
aportin quelcom nou com a resultat d’una mirada actualitzada.
El treball s’ha desenvolupat en diferents fases superposades:
1. Fase d’anàlisi. Anàlisi i coneixement del Riu Ripoll
valorant la diversitat d’elements, imatges i usos que el defineixen.
2. Fase consultiva. Avaluació de quina és la imatge pública
definida per l’estudi dels fons de difusió i documentals
de la ciutat, el coneixement i opinió dels ciutadans i les persones
que hi mantenen una relació més propera.
3. Fase enmergent. Elaboració de imatges que ens permetin donar
diferents representacions del lloc, realitzades en el propi taller a partir
dels mateixos supòsits de la consulta i incorporant també
la informació que sobre l’imaginari del lloc aquesta ens
proporciona.
4. Fase de difusió. Cercar amb la creació d’una pàgina
web, la concreció i difusió del treball elaborat. www.riuripoll.net
Un dels aspectes destacables que el taller ens ha proporcionat, ha estat
l’oportunitat de treballar i desenvolupar continguts que es refereixen
a l’anàlisi i representació del que és urbà,
en relació a tota una sèrie d’actituds contemporànies
en la definició dels usos socials de la ciutat. Geògrafs,
sociòlegs, artistes, experts en els usos de les noves tecnologies
de comunicació, estan traçant treballs de col·laboració
en els que la definició del significat de la ciutat actual s’ha
de comfrontar amb la forta influència de la dimensió econòmica.
La recerca d’esferes complementaries busca definir una dimensió
urbana que disminueixi i contrasti la condició exclusivament d’explotació
econòmica imposada pel liberalisme econòmic, amb el reforçament
dels valors aportats per lligams relacionals, dialògics, històrics
i naturals. Un interès complementari sorgeix en connectar amb aquest
mateixos argument, realitats urbanes diferents; podent així comparar
i aprendre de les qualitats aconseguides en cada resposta específica.
Mapes.
El treball en curs iniciat en el taller T.A.O. riu Ripoll, respon a l’oportunitat
d’experimentar una representació del territori amb la implicació
de la mateixa ciutat. Ampliar les possibilitats de compartir la mirada,
l’anàlisi i el desenvolupament dels temes que pel seu interès
necessiten una implicació ciutadana més extensa. És
també una aposta per un treball immaterial que proporciona vincles
de comunicació i participació en un esforç de pertinènça.
Aquest treball immaterial busca que la mirada sobre el lloc reverteixi
en la pròpia valoració i clasificació del lloc per
part dels que hi participen. S’ha de fer i ha de comptar necessariament,
amb el capital cultural disponible i ha de cercar d’augmentar-lo
en el grau de resposta i impacte social aconseguït. Ha de poder desenvolupar
complicitats interdependents en la producció d’un conjunt
de valors compartits, i alhora, com a pràctica, augmentar les capacitats
per produir cultura.
Però quin tipus de cultura? Aquella que produeix i prima la informació
que es converteix en directament significativa. Que ho és perquè
genera un patrimoni comú, un patrimoni local, reconeixible i durable.
Si estem parlant de la definició d’un lloc i del seu significat
per la gent, cal que la informació que es generi pertanyi decididament
als valors d’aquest lloc. Que es busqui una informació sana
i socialment participada, tant en l’accés a la seva elaboració,
com en la gestió i reconeixement de la seva significació.
En un dibuix del segle XVIII, l’historiador local Bosch i Cardellach
traça un mapa del territori de Sabadell amb la reduïda trama
urbana i el conjunt de masies que es distribuien al seu entorn. El riu
Ripoll està traçat en el centre del paper, i això
ens mostra la importància que tenia pel conjunt de dependències
territorial d’aquell moment. En representacions gràfiques
actuals, el riu és únicament un element secondari entre
altres línies vertebredores de la regió i es troba dibuixat
generalment en un espai lateral del paper.
El treball de representació dels llocs es podria explicar com l’el·laboració
de mapes del territori. Caldria, però, entendre el concepte de
mapa en el seu sentit més ampli. Com aquella construcció
gràfica de relacions i significacions entre aquells elements, que
com a fites del lloc o de les opinions o conceptes associats al lloc,
ens permeten l’orientació, la conceptualització i
en definitiva el registre de les diverses experiències de l’espai,
així com també l’inventari de les vivències
i sensacions que en construeixen la vinculació subjectiva.
No hem d’oblidar que actualment quan ens referim a l’experiència
de l’espai, aquesta pot ser la que tenim en desplaçar-nos-hi,
en utilitzar-lo i observar-lo directament. Però també ho
és, aquella experiència distant que és mediada per
recursos d’imatge amb instruments tecnològics que tenen un
abast que va més enllà de l’experiència local.
Podem conèixer actualment molts llocs en els que no hem estat mai,
amb un grau d’informació més gran del que podem tenir
en relació a espais més propers i accessibles. La representació
dels llocs està sotmesa a l’economia de la imatge global
així com al sentit de pertinença. Una definició cultural
que es debat i defineix entre el que és local i el que és
global.
La transformació que es produeix en els nostres entorns locals
són totalment incomprensibles des dels requeriments, les necessitats
i les capacitats que es mouen a nivell local. Però són totalment
pertinents i coherents en una lògica global que pren les seves
referències en les finances, l’economia global, els mitjans
de comunicació i els nous usos de la informació.
Aquesta dependència i determinació del global sobre el local
fàcilment comprovable, aconsella –i és el principal
requeriment de molts dels pensadors que analitzen l’esfera cultural
contemporània- una recuperació de la localitat que permeti
pensar en un just equilibri entre local i global. Però cal que
aquest rearmament local no es dongui en la forma d’un encastellament
proteccionista i tancat. En la definició d’unes essències
unicament folklòriques i limitades, ens cal tenir una mirada local
però que alhora estigui conectada amb el que és global.
Que ens permeti fer aparèixer el lloc en una doble direcció,
la que ens el mostri cap a l’interior –com a elecció
d’aquells aspectes que ens identifiquen, com exercici de reconeixement-
i cap a l’exterior –com a voluntat de intercanviar la suma
de totes les potencialitat, valors, narracions i experiències.
Una de les moltes formes de poder complir amb aquest objectiu es dona
en les possibilitats que ens proporcionen l’utilització dels
nous mitjans d’informació i les noves tecnologies de registre
i gestió d’aquesta informació. Es a dir, utilitzar
tecnologies i mitjans globals per tal de realitzar la mirada i la definició
sobre el que és local.
L’instrument global no fa distincions i converteix la informació,
i el temps d’intercanvi i d’accés en un recurs de consum
i ús global. Els continguts que pertanyen a valors locals compartits,
són els que ens han de reconciliar amb l’experiència
viscuda. Valors que poden ser per part de la ciutadania facilment avaluats
com a útils, propis, així com en l’impacte de la seva
resposta, socialment oportuns i permanents.
Quin tipus de mapes podem el·laborar per fer més accessible
la comprenssió la identificació amb el lloc? Quin tipus
d’informació cal fer significant amb l’utilització
de mapes?
Un primer tipus de mapes, recullen els registres gràfics, visuals
i audiovisuals que ens permeten, a partir de recorreguts per l’espai,
descriure els valors de l’espacialitat, els usos socials, els ritmes
d’utilització i els elements de singularitat.
Un segon tipus de mapes són els que sobre la base de les descripcions
del lloc incorporen les opinions i els coneixements acumulats sobre ell.
Aportacions de persones que hi mantenen una relació especial. Entitats
i col·lectius que s’hi vinculen amb un interès documental
anàlitic o de participació. Institucions que en tenen una
responsabilitat i compromís en la gestió, tant en una esfera
local com supralocal.
Un tercer grup permet incorporar els aspectes culturals. El conjunt de
fites que culturalment han definit la localitat. Aquells centres de producció,
gestió o administració cultural que són bàsics
en la xarxa de creació de valors compartits. Així com tots
aquells que més enllà dels centres més consolidats
aporten visions noves, més lliures i arriscades.
La mateixa el·laboració d’aquests mapes només
és possible amb la col·laboració i aportació
–podriem dir, interessada- del teixit social i cultural local. Només
és aconsellable fer-lo des del diàleg que es planteja l’intercanvi
d’opinions sobre la realitat, sobre els desigs que l’experiència
local afavoreix com a potencialitats latents. La possibilitat d’extreure’n
un partit efectiu d’aquests instruments d’identitat i vinculació
local, els converteixen en uns indicadors de la salut i el grau de maduresa
de la construcció social en la mateixa esfera local. Uns instruments
que precisen ser periòdicament actualitzats, i que en paral·lel
han d’afavorir el desenvolupament de mitjans locals en l’ús
de les tecnologies.
La xarxa d’internet, com un dispositiu que té la capacitat
de convertir-se en una eina autònoma de generació d’informació
rellevant, no només participa d’aquesta dimensió de
filtre tecnològic global, sinó que representa la creació
d’un veritable nou espai públic.
Tot plegat per poder imaginar que si en un futur ens qüestionem sobre
quina és la nostra relació i opinió sobre el territori
local, allò que conté, què és el que el defineix
i quin paper hi volem tenir assignat, la resposta no sigui únicament
un imaginari difús sinó un compromís compartit i
acomplert.
BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES:
STUART HALL (edition)
Cultural representations and signifying practices.
Sage publications Ltd. 1997.
HENRI LEFEBVRE
La vida cotidiana en el mundo moderno.
(Alianza, 1995)
HENRI LEFEBVRE
La Production de l‚espace
(Paris: Anthropos, 1974)
DAVID HARVEY
Espacios de esperanza.
Akal 2003.
URBMEDIA: Iván Orellana, Mònica Gifreu y Alejandra Pérez,
Método de registro multimédia de las ciudades. Barcelona,
2001
URBMEDIA: Iván Orellana, Mònica Gifreu.
Mapas, ciudades y nuevas tecnologias. Aplicaciones tecnológicas
para un cambio social positivo. Barcelona 2003.
www.urbmedia.com
EDWARD SOJA,
Thirdspace. Journeys to Los Angeles and Other Real and Imagined Places
Blackwell / Londres 1996
ARJUN APPADURAI, KATHERINA STENOU
El pluralismo sostenible y el futuro de la pertenencia,
Informe Mudial de Cultura, UNESCO, 2000-2001.
|
