El Llobregat a L’Hospitalet

El Llobregat a L’Hospitalet
creació d’un imaginari des de l’ecologia,

la comunitat i la cultura

Auditori Centre de Cultura de Bellvitge
dijous, 24 de març de 2022, de 19 a 21h

Projecció de l’audiovisual TERRApolis. La Marina
+
taula rodona
amb:
Narcís Prat, Ricard Gutiérrez, Rafael del Hoyo, Genís Pascual,
Raúl Rodríguez, Christian Alonso, Grup de Patrimoni de L’Hospitalet,
Lourdes Ruíz i Carolina Crespo


moderen: Elvira Pujol i Joan Vila Puig

Celebrem el Dia Mundial de l’Aigua apropant-nos a la relació complexa del riu Llobregat a L’Hospitalet a partir de la confluència entre formes de coneixement i d’acció comunitària.

Sovint la construcció de l’imaginari dels llocs va lligada al fet de ser llocs viscuts. En el cas del riu Llobregat a L’Hospitalet aquesta referència vinculada amb el món agrari, es perd d’ençà que bona part de la ribera del Llobregat i les terres de La Marina varen ser agregades a Barcelona el 1920 per fer-hi la Zona Franca. Tant l’Hospitalet com Barcelona han donat l’esquena al riu Llobregat. Durant el segle XX la llera i el seu entorn van passar a ser un abocador, insalubre i menystingut; una claveguera on abocar deixalles i residus. Som hereus, per tant, d’aquest imaginari del Llobregat com a lloc marginal i de les seves aigües com a brutes i contaminades. Després d’un segle de la seva pèrdua i de la intensiva industrialització i urbanització de tota l’àrea, assistim a un període on s’obren oportunitats per capgirar aquesta situació d’oblit. Ara ens cal explorar totes les eines i recursos disponibles, per a compartir formes de relació identitària, de reconeixement i protecció dels rius.

En aquesta taula rodona proposem trobar vies de confluència i el reforçament d’una triple condició: el coneixement científic, l’acció comunitària i la creació cultural. En primer lloc el coneixement científic ens acosta a l’ecosistema fluvial del Llobregat i al seu estat. La biodiversitat de la ribera, la recuperació de la llera del riu i la neteja de les aigües és clau i punta de llança per la seva reapropiació comunitària. L’ecosistema del delta ha rebut el reconeixement de zona protegida i la seva defensa ciutadana s’ha demostrat ferma amb la recent amenaça de l’ampliació de l’aeroport. Consolidar els Espais Natural del Delta es pot traduir en expandir-los riu amunt, estenent l’àrea de protecció cap a les poblacions de L’Hospitalet i Cornellà. Per projectar-ho cal saber si els municipis estan preparats per assumir aquest repte, el moviment ciutadà ja s’ha manifestat. D’altra banda, l’acció social de custòdia del riu exercida per entitats i organitzacions de la comarca projecta la necessitat de la seva protecció. Finalment, la cultura com a generadora d’imatges, narratives i maneres de crear significats comunitaris pot restablir la centralitat del riu Llobregat com a identitat vital d’aquest territori.

Convidats a la taula rodona:

Narcís Prat Fornells, catedràtic i expert en ecologia aquàtica. La seva recerca se centra en l’ecologia de rius i llacs. Dirigeix projectes sobre l’estat ecològic i anàlisi mediambiental de diversos rius. És membre fundador de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.

Ricard Gutiérrez, biòleg. Treballa en conservació de la biodiversitat a la Generalitat de Catalunya. Va ser director de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat, ha dirigit la xarxa d’espais naturals protegits i treballat en biodiversitat litoral i marina. Ha fet nombrosos tallers d’identificació d’aus al riu.

Rafael del Hoyo, biòleg, Treballa al departament de Salut Ambiental de l’Ajuntament de l’H, autor del catàleg de Flora Vascular del delta del Llobregat.

Genís Pascual, dinamitzador de les Escoles Sostenibles de l’Hospitalet, membre del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i impulsor dels Padrins del Riu.https://elllobregat.wordpress.com/

Raúl Rodríguez de La Saboga, organització ambiental de Bellvitge amb atenció als usuaris de la bicicleta, de defensa dels vianants i de la mobilitat sostenible.

Christian Alonso del Grup de Treball de les ecologies híbrides del Delta del Llobregat http://caosmosis.net/

Grup de Patrimoni de L’Hospitalet, entitat amb l’objectiu de conèixer el patrimoni de la ciutat, fer valdre el que significa, divulgar-ho, ajudar a estimar-lo i col·laborar amb la seva preservació i conservació. https://patrimonilh.org/

Lourdes Ruíz, directora del Col·legi Pare Enric Ossó

Carolina Crespo, professora de l’Institut de Bellvitge

Moderació de la taula rodona: Elvira Pujol i Joan Vila Puig

Es visionarà l’audiovisual TERRApolis. La Marina, de Sitesize, com a punt de partença per un diàleg entre les diferents formes d’acostar-nos a la realitat viva del riu.

TERRApolis. La Marina (Sitesize, 2021), 45′
Trilogia dedicada a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat que pren cos en el recorregut per la vida física, espiritual, humana i no humana d’aquest territori. La pel·lícula s’estructura en tres capítols corresponents a tres fites de la seva geografia: Puig d’Ossa, El Samontà i La Marina. Tres paisatges configurats per les immutables presències naturals construïts amb el relat del temps i les accions humanes sobre els llocs. Els vestigis del passat agrícola són encara evidents en les terres fèrtils de la Marina convertides avui en centre logístic i portuari. Lluny del soroll, de les infraestructures i línies ferroviàries que travessen la ciutat explorem la realitat augmentada dels ecosistemes, l’energia que subjau en totes les seves formes de vida. Reconeixem la saviesa que existeix en tot i a la seva crida responem amb la creació d’aquest assaig audiovisual fet d’accions sense paraules, percepcions i ressonàncies en el límit de la nostra capacitat humana.
+ info del projecte: sitesize.net/?page_id=1261

TERRApolis (2021) – tràiler: https://vimeo.com/636441274

TERRApolis forma part del projecte A-PLACE i compta amb el suport del programa Europa Creativa de la Unió Europea i de LOOPBarcelona

Activitat organitzada per: