Situat sobre el congost del Cairat s’alça Sant Salvador de les Espases. En el bell mig del paisatge l’ermita es mimetitza amb les Roques de l’Afrau. Hi arribem des de Vacarisses, seguint part del camí Vell a Olesa de Montserrat. L’inici del camí es perd entre la trama de les urbanitzacions de Torreblanca. Després de travessar la comarcal C-58, i el pont sobre l’autopista C-16 enfilem el camí. Les darreres pluges són latents en la frescor de la terra, que ens encisa amb les olors del romaní en flor. El camí desfila per paratges verges, lluny de les zones urbanitzades i en arribar a la vall es bifurca cap a l’ermita. Ascendim a Sant Salvador per un sender estret atapeït de farigola, avistant de lluny la construcció.
Encarada en el penya-segat, l’ermita formaria part de la capella de l’antic castell, del qual només queda el basament d’una torre circular. El darrer tram són escales, tenim la certesa que ens enfilem a una fortificació Inexpugnable. El cert és que el castell, propietat del comte Ramon Borrell de Barcelona i datat al segle X, formava part de la línia defensiva del Llobregat. Va ser venut a un tal Guillem d’Olesa, el qual participar en la defensa de Barcelona contra els sarraïns l’any 985. En arribar a dalt ens acull un mirador sobre l’espadat que s’obre a l’era de les edificacions. Absorts sobre el paisatge descansem en el banc corregut de pedra abans d’enfilar-nos al cim. Travessem el refugi acondicionat pels voluntaris de l’associació de Sant Salvador de les Espases i ens aboquem a la balconada de pedra. Des d’aquí l’horitzó s’obre a tota la part baixa del congost i el domina. S’ens dubte un punt privilegiat de control quan el Llobregat era frontera.
La ventada del cim ens convida a seure i a contemplar a 360 graus la perspectiva aèria del lloc. Veritable mirador i torre de guaita sobre el territori, des d’aquí comprenem l’abast de la llegenda. La tradició relata una batalla llegendària que va tenir lloc just aquí, quan en inferioritat d’homes els cristians demanaren ajut a Déu i del cel van caure espases de foc que aniquilaren l’enemic. En commemoració i agraïment aixecaren més tard la Capella de Sant Salvador de les Espases. Més aviat el topònim és a causa de les formacions rocoses, encara, però hi ha una batalla documentada en aquest indret l’any 1003 del comte Borrell contra els sarraïns. A l’altra banda del riu s’albira Santa Margarida del Cairat, a peu de l’antic camí que mena a Monistrol, construïda al segle IX pel Comte Guifré el Pilós com a mesura pel repoblament del territori del Bages. Abans de marxar aboquem part de l’aigua agafada de la serra de Montserrat, que des d’aquest punt privilegiat es presenta esplendorosa, en un intent de connectar les terres a banda i banda del Llobregat. En aquestes aigües vessades en el punt més alt del cim, també hem barrejat aigua de la font de la plaça de Sant Just i Pastor de Barcelona, on la llegenda situa el primer culte a la verge negre coneguda més tard com la verge de Montserrat; al ser amagada a la muntanya a salvaguarda dels musulmans.
En el descens agafem el camí de la burreta que ens porta, primer al fons de la vall per després remuntar-nos fins a arribar al peu del Pla de les Bruixes. L’imponent Pla s’alça com a continuïtat del macís de Montserrat i era cruïlla de camins de les poblacions veïnes, on es deia s’havien vist desaparèixer grups de dones. El Pla funciona com a llindar obrint el pas a Montserrat. Des d’aquí voregem sota un sol radiant les formacions rocoses del Pla, algunes de les quals estan visiblement apuntalades. A sota la línia dels ferrocarrils catalans transcorre paral·lel al riu. Travessem les vies i baixem al camí riberenc, mig en obres del col·lector de salmorres, per a la canalització d’aigües procedents de les mines de sal del Bages. Un immens tub negre ressegueix el camí i en algun tram es perd sepultat per la vegetació i la terra. Les senyalitzacions ens recorden que ens trobem en el camí de Sant Jaume, en direcció a Monistrol, per accedir des d’allà al santuari de Montserrat. Fem parada i fonda per dinar en un xiringuito a tocar de l’estació de l’Aeri. Encara queda un tram per arribar al pont dels pelegrins a Monistrol, des d’on abocaren al riu l’aigua restant a la qual hem afegit aigua de la cisterna de Sant Salvador de les Espases. Tanquem així el cercle líquid que connecta els camins i els relats.
