La fractalitat bioregional
Recorregut de l’Esfera del Congost
Dissabte 21 de setembre de 2024
(Fotografies de Sebastià Masramon)
El primer recorregut va discórrer per la dimensió bioregional o el que anomenem com a corredor biocultural del Congost. L’exploració col·lectiva es va realitzar durant una jornada en la totalitat de la conca del riu, des del seu naixement fins a la confluència amb el riu Mogent a Montmeló. Part del recorregut es va fer en autobús i altra part caminant. El punt d’inici va ser a Sant Cugat de Gavadons al terme de Collsuspina al Moianès, a prop de la Font d’en Regàs, on es considera neix el Congost. Aquest punt és essencial per comprendre la condició regional de les conques fluvial, és en aquest lloc on se situa el vèrtex que uneix les tres conques de la Catalunya central: la del riu Besòs, la del Ter i la del Llobregat. Una acció de marcatge i connexió en la pedra del Pedró de Sant Cugat de Gavadons en va obrir el recorregut iniciàtic per la conca del riu Congost.
Des d’allà vam anar visitant indrets que tenen relació amb l’aigua i són o han estat espais d’un fort imaginari territorial. Al costat del santuari de la Verge de l’Ajuda en el terme municipal de Balenyà, accedim a la llera riu Congost, es mostra com una traça discreta i sovint seca que és encara un torrent de muntanya que actua com a desguàs de les serres i comença a davallar cap a Centelles. Poden anar trobant petites infraestructures hidràuliques: ponts, molins, rescloses que ens parlen de l’aprofitament de l’aigua escassa en la cultura agrària. És a partir del municipi de Centelles que el riu fa justícia al seu nom, la vall s’aprofundeix i entre les primeres cingleres prenem consciència del tall que el riu ha obert entre els Cingles de Bertí i el massís de la Calma. Sorprèn que un riu ara tan modest hagi pogut fer una feina d’erosió tan important.
A Aiguafreda el riu Congost incorpora els grans torrents i rieres que venen de la falda del massís del Montseny i que són els que en època de pluges alimenten el cabal principal del riu. Són les rieres de Martinet i la riera d’Avençó. Al costat del riu Congost i a recer de la font d’en Pinós, aprofitem per a dinar i continuar amb l’anàlisi de la transformació del riu en diàleg amb el paisatge accidentat dels cingles que ens rodegen.
Reprenent la ruta amb l’autobús arribem a la Garriga on finalitza el congost que dona nom al riu i que durant aquest tram ha encaixonat l’aigua i també la carretera i la línia de ferrocarril de Vic. El paisatge s’obre a la plana del Vallès i el riu s’eixampla i abasta un gran meandre lliure que alimentava una extensa zona d’aiguamolls. Ara tot això és el gran polígon industrial de la Garriga, que com passarà a partir d’aquest punt seran aquestes terres planes al costat del riu on se situarà tota la indústria que acompanya i en part s’aprofita els recursos del Congost.
Com una comprovació patrimonial de la relació històrica amb el riu, visitem la vila romana de Can Terrés, la qual ens indica el límit de la zona inundable del riu en situar-se sobre un petit turó al costat de la riera de Samalús i de la via romana que va esdevenir el camí Ral que menava cap a Vic. En les runes museïtzades descobrim les piscines de les termes de la vila, evidències de l’ús i aprofitament de les aigües de la cultura romana en aquest indret.
A mesura que davalla el riu Congost es va fent cada vegada més urbà, en una urbanitat mixta entre mosaic agroforestal, extensos polígons industrials i de serveis i els nuclis urbanitzats de Les Franqueses, Canovelles i Granollers. La carretera circula paral·lela al riu i assenyala també aquest límit ara molt artificial, en què la contenció del riu i l’atenuació dels seus meandres lliures ha anat reduint l’amplada de la llera per a encabir usos i servituds urbanes en el que abans era una extensa llera que abastava els moments extraordinaris de grans avingudes i riuades. Els esforços de municipis com el de Granollers per a suavitzar aquests límits durs, intenten recuperar el moviment lliure del riu, són al mateix temps un benefici que aporta més biodiversitat natural i alhora protegeix de les avingudes creant zones d’inundació controlada que disminueixen la velocitat de l’aigua en les riuades.
Per a concloure el nostre recorregut de la conca, ens aturem al pont del Besòs a Montmeló, exactament en l’indret on el riu Congost es troba amb el Mogent i esdevenen, sumant les seves aigües el riu Besòs. Tot recuperant les imatges del trajecte realitzat, toquem les aigües del Besòs i hi aboquem les mostres d’aigua que hem anat recollint del riu, les fonts, els bassals que hem anat trobant. La condició bioregional de la conca és una unitat feta d’innumerables fragments, una fractal creixent i decreixent que ens omple de preguntes i posicionaments de perplexitat i també de la consciència de la fragilitat de sistema fluvial i de la protecció que demana.