Des de la Serra de ponent travessem l’aqüífer identificant estructures de l’aigua… Són els vestigis de la cultura agrària que en aquest territori va saber aprofitar els recursos hídrics. L’aigua és abundant en aquesta part de Granollers i es manifesta amb surgències i mines que van ser aprofitades per abastir els cultius. Trobem molins i grans basses que acumulaven l’aigua de les mines, espais circulars, contenidors que feien de mirall en el paisatge del Vallès.
La mina del molí de Can Many en bona part en runes i situada a tocar de la via del tren és testimoni d’un temps agrícola, d’altra manera d’entendre la relació amb la terra. Parcialment desdibuixada pel pas de la infraestructura ferroviària, ens remet a un horitzó extens de camps de lli i de cultius, és l’amplitud de la terra a Palou. La seva part nord ha estat urbanitzada per polígons, les mines desviades o anul·lades es perden entre la xarxa de séquies que encara sobreviu a la zona sud de Palou.
L’escolta d’uns dels pous a l’altra banda del Congost ens acosta a l’aqüífer. A pocs metres de la superfície s’intueix la presència de l’aigua. Proveïts de micròfons auscultem el so de les pedres que llancem al pou, i en l’efecte del seu ressò no gaire profund ens deixem portar per la remor de les aigües abismals. La proximitat de l’aigua és una constant en tot aquest territori. Una presència que pren cos en l’anomenada Torre de l’Aigua i la llegenda de les Dones d’aigua de Palou. El mite d’origen preromà, fa referència a divinitats de la natura i és present a tot el territori català en llocs d’abundant aigua, indrets propers a fonts i aqüífers. El mite es cristianitzà amb el culte de la Mare de Déu de les Aigües, una advocació de la cultura camperola derivada de la Mare de Déu de les Neus.
Amb marques d’aigua assenyalem els indrets rellevants, els límits de l’aqüífer i els marges de la ribera del Congost que trobem abans de la urbanització de la zona, quan aquesta part del territori de Palou i Granollers pertanyia al riu. És una amplada considerable, el riu està viu i es mou, envaint i dibuixant camins d’aigua que estaven secs la major part del temps, ja que el Congost té un comportament de riera amb aigües estacionals. També recollim terra per modelar entre tots una imatge que poguí encarnar l’esperit del lloc, per remetre’ns a les Dones d’aigua que percebem presents encara avui a Palou.
El recorregut va acabar de la millor manera que ens podem imaginar. Una pluja fina va precipitar sobre Palou arrodonint el sentit de la nostra descoberta de l’aigua invisible i de la ruta per la hidrosfera de Granollers i els seus camps.
