La missió del Museu és la de donar cabuda a la creativitat manifesta en un context de crisi climàtica i transformació accelerada del territori amb la construcció de noves infraestructures, polígons industrials i residencials. Per tal de dur aquesta tasca es faran servir eines d’abast comunitari que repliquin la universalitat de l’aigua com a recurs. El punt de partida és la consideració del Museu Viu com a agent articulador de les conques fluvials d’acord amb quatre criteris metodològics:

1- Formes de relació fluides

La relacionalitat dels rius com a corredors de vida que creuen la geografia metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, el Museu, pren un rol de vehiculador i difusor de les manifestacions vives creatives associades als rius.

2- Maneres de fer: Autoconstrucció permanent

La configuració i construcció d’un Museu des del parany del desbordament continu, activant el sostrat material i el flux cultural de les comunitats que hi formen part. El Museu esdevé un laboratori d’autoconstrucció permanent, en aquest sentit es proposa la revisió constant i posada en marxa de mecanismes d’autoavaluació. La intenció és la de dotar-nos d’eines que qüestionin en temps real les practiques i apropaments als rius lluny de les tendències discursives desarrelades.

3- Biodiversitat creativa

El Museu com a contenidor de la biodiversitat en un temps no lineal on conviu passat, present i futur en un flux permanent. Els sabers vinculats a ell romanen en un present continu que es renova constantment en la manifestació de la seva multiplicitat creadora. Replicar les formes orgàniques i fluides en què la natura actua, en especial la simbiosi que trobem en els ecosistemes fluvials com a regeneradors cíclics.

4-Conques bioregionals: Corredors bioculturals

Estendre el Museu a escala bioregional suposa un salt dimensional en concebre els valors, sabers, vincles i arrelaments comunitaris supeditats a la condició de les seves conques respectives. Les delimitacions administratives desapareixen per obrir pas a una geografia qualitativa articulada d’acord amb corredors bio-culturals. El vincle i connexió entre diferents corredors distants configura un mosaic territorial d’abast planetari.

—–

A priori definim cinc eines d’aproximació metodològica i creativa als rius Llobregat i Besòs, totes elles relacionades amb el comportament de les aigües en superfície.

FLUXOS: Un Museu líquid

Travessar la geografia de les conques per entrar en contacte amb les diferents manifestacions de l’hàbitat fluvial. El Museu com a acció d’itinerància i reconeixement de les formes de vida que les conques allotgen, també dels seus ecosistemes. En aquest sentit, el Museu actua com a lloc desplaçat i registre de fluxos. Un Museu que permea el devenir del riu en la seva concreció formal.

CORRENTS I MEANDRES: Museu viu dels paisatges fluvials.

El Museu com a acció investigadora de les aigües, dels afluents i les expressions geogràfiques i geològiques singulars o destacades dels paisatges fluvials. També com a eina de recerca de l’influx dels rius sobre el factor humà, així com de la morfologia dels santuaris naturals que configuren les terres riberenques. La pervivència de les singularitats com herència metropolitana de llocs a preservar. El paisatge fluvial com a patrimoni comú de la natura en territoris periurbans. D’aquesta manera s’apunten vies de renaturalitzacio, però mes important encara de reconciliació amb el medi natural, actuant l art com a disparador d’una nova consciència metropolitana.

SEDIMENTS: El Museu com a lloc d’acumulació

L’efecte del temps sobre els rius. Els sediments i l’acumulació de matèria com a eina per a comprendre la dimensió temporal, la creació de noves geografies, ecosistemes i mons associats a l’entorn fluvial. El Museu actua com a lloc d’acumulació de sabers i fets on el temps humà és un temps accelerat i els seus assentaments són efímers en l’esdevenir de la geologia planetària, la morfologia del riu i la seva conca.

DESBORDAMENTS: El Museu com a emergència i desbordament col·lectiu

En aquest estadi el Museu demana ser desbordat per les comunitats riberenques, compartit i travessat pels afectes de les persones i entitats que tenen cura dels rius. En temps de sequera l’emergència pren altra forma interpel·lant des de la necessitat del recurs bàsic que és l’aigua, la defensa dels drets de la terra, dels cicles de la vida i les cosmovisions holístiques.

Accions: emergències i desbordaments col·lectius.

FLUÏDESA: El Museu com acció de no-intervenció

En oposició a la fluïdesa dels rius, els contracorrents són les parts físiques, la major part antròpiques situades en els cursos fluvials dirigides a obstaculitzar, frenar i retenir el flux de les aigües. També les pràctiques de mala gestió que provoquen inundacions i desastres, els abocaments i contaminacions diverses que desnaturalitzen el substrat viu. En aquest sentit, el Museu actua seguint el flux de les aigües com a acció de no d’intervenció, amb la intenció d’actuar a escala simbòlica com a depurador de consciència.

Accions: accions de no-intervenció en diàleg amb els dos rius. Les accions poden ser documentades i registrades.