El passat diumenge vàrem resignificar un espai. Els terrenys que pertanyien a la casa del Manuel Sánchez Verdum estaven afectats d’expropiació i ell ho sabia. De la seva memòria no en quedava res sobre el lloc, només alguns dels arbres que van sobreviure a la destrucció. Una enorme morera ens acull amb la seva ombra al grup que arribem de dotze persones, al que era la rampa d’accés a la casa. Més amunt un flamant xiprer presideix encara l’espai, ara transformat amb una placeta mirador al talús del riu. Identifiquem una figuera que pertanyia al seu hort a la part enjardinada, freqüentada a les nits per reunions furtives; en arribar hi havien restes de la darrera festa i marques d’un foc a terra.
Amb aigua del riu i de la Font del Gitano, ubicada a pocs metres de la casa, iniciem l’acció per recompondre sobre el terreny el plànol de les dependències dels tallers, habitatge i el “Museu de las Muñecas”, com ell anomenava a la construcció més gran que contenia milers d’objectes triats i exposats curosament. De tot allò només queden les fotografies plenes de llum i color que posades sobre el mateix terra prenen vida. Just a tocar de l’escala que puja cap al barri de Can Puiggener col·loquem una placa commemorativa per donar ple sentit i batejar aquest lloc com a Plaça Manuel Sánchez Verdum. Un gest que dispara senyals i vol trobar respostes ciutadanes per la reapropiació del que pertany per dret a la gent. Finalment, vàrem tancar l’acció a la part més baixa, a la Capella per ell així referenciada, darrera construcció inacabada en vida del Manuel.
