El passat dissabte 13 vam tenir l’oportunitat de compartir l’exposició trans~vasaments en un format obert d’intercanvi.
Gràcies a tot@s per fer-ho possible!
La cita era a la sala Monistrol, el nou espai de Sitesize, un indret localitzat a la mateixa vila als peus de Montserrat. Per començar, va tenir lloc la visita guiada a l’exposició desplegada pels murs del nou local, amb projeccions de vídeo i materials audiovisuals fruit d’accions pròpies i col·laboracions amb altres artistes i comunitats. Ens vam reunir un grup nombrós de persones que compartim la sensibilitat pel territori, gent vinguda de la regió metropolitana de Barcelona i de la rodalia de Monistrol. El primer de tot va ser posar en context el marc de treball que suposa Museu Viu, l’ambició del projecte de situar el coneixement territorial a l’abast dels seus habitants. Un apropament en dos sentits, com a persones sensibles al nostre hàbitat i per altre com a creadors de mons possibles. Entre aquestes dues aproximacions oscil·len la major part de les propostes de trans~vasaments, un intent per comprendre la magnitud del fet metropolità, el reconeixement del territori i la seva custòdia. D’aquesta manera ens acostem a la dimensió sovint oculta dels llocs propers a nosaltres, a la indagació sobre els estrats de vida i cúmul d’existència que s’hi desplega. Altres treballs ens porten lluny, a altres geografies. Són espais als quals ens volem apropar per establir lligams de correspondència, per aprendre altres maneres de fer. Així l’exposició s’obre amb Campo di Pozzo, una acció realitzada a Venezia l’octubre d’aquest any, que posa en relació diferents pous i els seus mecanismes associats per recollir l’aigua de pluja. Com a grans contenidors d’aigua els campos de Venezia o places públiques, contenien en el subsol la reserva d’aigua necessària per fer possible la vida a la ciutat. Tota la seva trama urbana està relligada al recurs de l’aigua que els pous asseguraven i que avui en dia es conserven com a patrimoni de Venezia, arribant avui dia l’aigua entubada des del continent. En altres casos la mirada sobre els cursos de l’aigua és literalment la frontera, com a Sant Salvador de les Espases que té en el seu origen el castell medieval del segle X, punt de guaita del territori entrant al congost del Cairat, que està present en les cròniques de la guerra contra els sarraïns.
Amb el Laboratori Les 3 vies de l’aigua, donem pas a l’experiència de l’espai metropolità com a recerca compartida. El laboratori pressuposa la superposició de tres vies en la formació del territori metropolità. A saber: els cursos d’aigua, les vies o camins de comunicació i, en tercer lloc el corredor cultural i simbòlic que teixeix el territori. Tres nivells per explorar, comprendre i sobre els que projectar accions de resignificació i creació. L’exposició comprèn també els intercanvis realitzats amb Medellín i Nova York, fruit dels recorreguts simultanis de Nomade Resilience Thinking, un transvasament a tres bandes que connecta realitats distants però enllaçades pels seus cursos d’aigua, per dinàmiques territorials i comunitats riberenques. Les quals treballen en xarxa qüestionant el territori i les transformacions de base antròpica, també les cosmovisions associades que conviuen amb la modernitat i ens obren pas a la mirada indigenista com a paradigma d’un nou sentit d’allò local. L’exposició tanca amb dues propostes en curs: L’acció duta a terme al naixement del Besòs, a la confluència del riu Mogent amb el riu Congost, el dia del solstici d’hivern, inaugurant un treball sobre el riu Congost a Granollers i que suposa el transvasament del Museu Viu en aquesta alçada de la conca. L’altre anuncia la intervenció que farem aquesta primavera vinent al Montcau, al parc natural de Sant Llorenç i l’Obac.
La taula rodona va comptar amb la presència de l’investigador en resiliència Rafael Balanzó i del geògraf Joan Soler. Ambdós van situar els treballs territorials en el context de les seves reflexions, donant peu a una conversa sobre els límits de les nostres referències sobre la circulació de l’aigua a la zona metropolitana i els recursos existents. També amb la intervenció del públic es va parlar de les tècniques tradicionals per l’aprofitament de l’aigua i l’actualitat del seu ús. En un context de sequera l’aprofitament de l’aigua és cabdal. Aquesta gestió havia estat comunitària, com en els pozzos de Venezia l’aigua determinava la supervivència dels diferents barris i del conjunt de la ciutat. En la nostra climatologia mediterrània es fa urgent un retorn i actualització de les formes de gestió, emmagatzemen i distribució de l’aigua. Per altra banda, l’imaginari territorial està lligat als cursos fluvials, la seva presència configura el paisatge i enllaça amb els corredors bioculturals, manifestacions vives de la cultura al territori. La sessió es va tancar amb un aperitiu.
A la tarda un grup vinculat a la recerca del Laboratori Les 3 vies de l’aigua, va treballar propostes per presentar en una propera devolució pública al Centre d’Art Tecla Sala, institució que ha donat suport al Laboratori al llarg de sis sessions de treball.
