Dijous 30 de juny, a les 18h. al Museu d’Art de Sabadell.

Amb motiu de l’exposició de Sitesize MUSEU D’ART DEL RIU RIPOLL. Manuel Sánchez Verdum. Un conservador de las cosas que se tiran, us convidem a participar de la següent activitat pública:

Taula rodona. Riu Ripoll: Resignificació històrica, cultural i urbana.

Dijous 30 de juny, a les 18h. al Museu d’Art de Sabadell.

Taula rodona amb la participació de Marta Serra Permanyer, Valentín Roma i Eduard Masjuan.

Un conservador de las cosas que se tiran és una obra de vídeo cabdal per entendre un lloc. Manuel Sánchez Verdum encarna la vivència del riu Ripoll dels darrers 50 anys del segle XX. Des de la vida a les coves, l’experiència propera de les riuades i la participació activa en la construcció dels barris que van créixer arran del riu. En una resposta personal, hi afegeix una particular implicació en la millora de l’estat del riu i una singular capacitat creativa de resignificació cultural dels objectes que corrent fluvial, com a receptor passiu, ha anat sedimentant.

La revisió d’aquest document audiovisual en aquests moments, és una oportunitat de tornar a observar les formes de creació de significació que es donen en l’actualitat en relació amb els espais híbrids de la ciutat metropolitana. Per molts motius, creiem que pot ser interessant organitzar una taula rodona pública que permeti resituar la mirada sobre aquest treball i alguns temes associats que considerem importants de vincular, com:

-La significació de la història social lligada a aquest espai a Sabadell i la seva revisió actual.

-L’interès que pot tenir la representació cultural i com fer de les singularitats particulars, aprenentatges generals que poden circular globalment.

-Com es pot enllaçar la construcció de significats culturals i socials, amb el debat sobre com ha de ser el sentit urbà de l’espai del Ripoll a Sabadell entre entorn natural, espai productiu i d’usos socials lligats a l’oci.

Marta Serra Permanyer, doctora arquitecta, professora lectora Serra-Hunter al Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya. Forma part del grup de recerca Arquitectura, Ciutat i Cultura: una perspectiva interdisciplinària i antropològica. Cultura i pensament front l’espai urbà dirigit per la Dra. Marta Llorente. Investiga en teoria, història i pràctica de la participació comunitària en arquitectura i urbanisme, en teoria sobre l’espai públic i estudis urbans, i en la relació arquitectura i transformació social des d’una perspectiva històrica i actual.

Valentín Roma, Doctor en Filosofia per la Universidad de Southampton, Winchester School of Art, actualment és professor de Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha comissariat nombroses exposicions a museus nacionals i internacionals com la Kunstverein de Stuttgart, la Biennale di Venezia, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, la Fundació Tàpies, el Museu Picasso de Barcelona o el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Va ser conservador en cap del MACBA i, des del 2016, és director de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. Ha publicat, les novel·les  El capitalista simbólico (2021), El enfermero de Lenin (2017) i Retrato del futbolista adolescente (2019), així com l’assaig Rostros (2011).

Eduard Masjuan és un investigador i doctor en història econòmica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998), autor de diversos llibres i múltiples articles científics en revistes especialitzades nacionals i internacionals sobre història de l’urbanisme, demografia històrica i història de la cultura obrera autodidacta. Masjuan ha treballat en un projecte de recuperació de la memòria històrica de l’infrahabitatge durant la postguerra, a les dècades dels quaranta i cinquanta a Sabadell, i que descriu com els emigrants d’aleshores van haver de viure en coves quan no es van construir habitatges de protecció social. Ha publicat els llibres: La ecología humana en el anarquismo ibérico: urbanismo “orgánico”, neomalthusianismo y naturismo social, 2000. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939): l’altra aventura de la ciutat industrial, 2006. Un héroe trágico del anarquismo español: Mateo Morral, 1879-1906, 2009

Activitats organitzades amb el suport del Museu d’Art de Sabadell i la col·laboració del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.