Retorn públic d’H I D R O p o l i s Montcada i Reixac
Laboratori d’hidrocustòdia territorial
dijous 11 de desembre de 2025, sala institucional de la Casa de la Vila de Montcada i Reixac
Per parlar d’allò local des de l’aigua cal traçar lligams territorials. La idea que ens va moure en aquest retorn era el de fer-ho possible ampliant la mirada de l’aigua a Montcada. Això és, tenint present la magnitud de la conca del Besòs i alhora connectar-la amb altres conques. L’aigua fa la seva feina relligant el territori, donant identitat hidrogràfica a tota una geografia. Seguint aquest comportament de l’aigua repliquem el gest i enllacem territoris afins que se’n mirallen en la cura dels seus rius i cossos d’aigua com a condició de la custòdia territorial.
I va ser d’aquesta manera que el passat 11 de desembre de 2025 es va fer el retorn públic del Laboratori de recerca col·lectiva HIDROpolis Montcada i Reixac. A la sala de plens de l’Ajuntament de Montcada ens vem reunir participants del Laboratori, representants de les entitats locals col·laboradores, responsables del Museu de Montcada i públic. També convidats de projectes afins d’altres conques i persones provinents de la conca del Besòs mogudes per la preocupació i l’estat dels seus rius. D’aquesta manera, aprofundim en una recerca col·lectiva que pren forma líquida en les seves manifestacions i deixa en evidència que l’aigua és una sola ànima, no té fronteres ni delimitacions administratives que la puguin contenir.
A la presentació de les sessions del Laboratori, es va afegir l’aportació que les entitats locals han tingut en el procés: La Horda, la Torre dels Frares – Can Vestit, la iniciativa Som Rius i el programa El Rec es mou. Un coneixement situat del territori, través del qual hem pogut fer una immersió al lloc de Montcada i Reixac. A manera de conclusions, es van exposar quines poden ser les línies de continuïtat que planteja el projecte, lligat al compromís amb el Museu de Montcada de fer una segona fase del Laboratori el 2026. Aquesta segona fase es proposa com a procés de creació de propostes vinculades al context de Montcada i Reixac, al seu patrimoni hídric i a les iniciatives que estan impulsant actuacions en els ecosistemes fluvials i la natura de les àrees urbanes.
El debat final va comptar amb les mirades externes de les persones convidades, que van poder aportar visions més generals. Així, la Rosa Cerarols, geògrafa i responsable de la Viral, un dels projectes de referència sobre la mirada cultural de l’aigua, va apuntar el compromís dels moviments activistes i culturals lligats a la protecció del territori d’eixamplar la seva influència a la ciutadania, sense la qual no serà possible els canvis per la defensa de la vida. D’altra banda, Christian Alonso, investigador i comissari, va compartir la seva experiència d’Ecologies Híbrides del Delta del Llobregat, un projecte de creació interdisciplinària entre art i ciència amb una vocació de mirada crítica cap al model de desenvolupament i el seu impacte en el fràgil ecosistema del Delta. L’obertura del debat al públic va ser molt productiu per la complicitat de mirades transversals a altres poblacions i rius de la conca del Besòs, el què encoratja a connectar accions, coneixements i forces en una perspectiva més àmplia que proporciona nova força a les accions locals.
