El riu Guadalope neix a la Sierra de Gudar al Maeztrazgo de Terol i segueix per les comarques de la Cuencas Mineras, Bajo Aragón i Baix Aragó – Casp on desaigua al riu Ebre.
Seguim el curs del riu Guadalope a les aspres terres del Maestrat, des de la seva capçalera a les serres altes, fins al seu desguàs al riu Ebre. Recorrem el riu davallant per erms rocosos i pobles d’una força imperible. Aquest centre del món que alguns volen considerar com a terra abandonada, recull les aigües en valls obertes, en congosts travessats per estrats anticlinals com a murs que el Guadalope ha perforat.
Per sobre de tot, el riu esdevé un paisatge. Al seu voltant ha creat milers d’accions d’adaptació a la seva benèfica abundància: aprofitaments en recs agrícoles, rescloses centenàries ara sense regadiu a qui servir, aljubs pluvials i basses assecades. Interaccions humanes d’una llarga cultura d’abastiment, respecte i governança de les aigües i els seus tributs.
Al llarg de 160 kilòmetres el riu es testimoni d’escenaris de tots els possibles extractivismes industrials del segle XX: mineria, centrals elèctriques, pantans successius, canalitzacions, desviaments forçats. Un inventari exhaustiu de l’abús i el espoli maldestre de les infraestructures hídriques encimentades.
Un riu maltractat que arrossega manipulacions i danys dissolts en les seves aigües i alhora, manté la força d’una terra expectant en constant regeneració. Amb un ritme alterat, què flueix ràpidament en el congost i s’atura en l’embassament, el Guadalope tributa com a capçalera de l’Ebre en un paisatge alterat per la intensa accio humana i la consciència reparadora d’una nova relació amb la Terra.
