Una vez allí nuestros perjuicios sobre el lugar se desvanecen al instante. Situados frente al Centre Arts Santa Mònica damos paso a la última acción expositiva de RE –Rambles. Capital deseo. A esta altura del paseo el espacio se abre generosamente hasta desembocar al mar. De igual modo descienden los visitantes, dirigiendo sus pasos hasta el final, concluyendo un recorrido y sedimentando una visión certera de la experiencia que acaban de vivir. Pasear por La Rambla no deja indiferente a nadie. Nos asombramos de que así sea al reconocernos en la mirada curiosa de los paseantes que van llegando a nuestra instalación.

Los turistas tienen nombre y procedencia, como Glenn de Nueva Zelanda que nos escribe que este es un lugar para enamorarse. Y es que nuestra energía se proyecta en lo que vemos, en el caso de las Ramblas es el propio espacio que nos interpela a mirar con otros ojos. Quizás el devenir de este lugar está en manos de las personas que entran en sintonía con él, en los flânneurs que todavía hoy deambulan sin un objetivo preciso. Otra persona apunta su percepción de la Rambla como un lugar lleno de vida, como agua en ebullición. Recorrer este espacio es para este joven de Palagrugell, como ir sin dirección en un lugar siempre lleno de vida. Una mujer de Texas nos habla del arte, nos explica que este lugar respira arte por los cuatro costados, el aire, la gente, la luz, los edificios, la actitud de los paseantes, el cielo azul… Todo es arte nos insiste con su apreciación directa. Aquí la magia del espacio está latente todavía y su energía se capta al transitar por él.

Perderse entre los paseantes como un ritual colectivo, volver a encarnar al flânneur para hacer regresar, para todas las personas que vivimos en esta ciudad el espíritu y la magia de las Ramblas. Reapropiarnos de un espacio que nos pertenece y reconocernos en él sin prejuicios ni condiciones impuestas por quienes pretenden turistificar este singular paseo para el mercadeo, la explotación y el disfrute exclusivo de los visitantes. Estas podrían ser algunas sugerencias para volver a mirar Las Ramblas desde otro lugar, desde la curiosidad, el asombro… volver a enamorarnos de lo que ya es.

 

 

La Rambla o tornar a enamorar-nos

Un cop allà els nostres perjudicis sobre el lloc s’esvaeixen a l’instant. Situats davant del Centre d’Art Santa Mònica donem pas a l’última acció expositiva de RE -Rambles. Capital desig. A aquesta alçada del passeig l’espai s’obre generosament fins a desembocar a la mar. De la mateixa manera descendeixen els visitants, dirigint els seus passos fins al final, concloent un recorregut i sedimentant una visió precisa de l’experiència que acaben de viure. Passejar per la Rambla no deixa indiferent a ningú. Ens sorprenem que així sigui en reconèixer-nos en la mirada curiosa dels vianants que van arribant a la nostra instal·lació.

Els turistes tenen nom i procedència, com Glenn de Nova Zelanda que ens escriu que aquest és un lloc per enamorar-se. I és que la nostra energia es projecta en el que veiem, en el cas de les Rambles és el mateix espai que ens interpel·la a mirar amb uns altres ulls. Potser l’esdevenir d’aquest lloc està en mans de les persones que entren en sintonia amb ell, en els flânneurs que encara avui deambulen sense un objectiu precís. Una altra persona apunta la seva percepció de la Rambla com un lloc ple de vida, com aigua en ebullició. Recórrer aquest espai és per a aquest jove de Palafrugell, com anar sense direcció en un lloc sempre ple de vida. Una dona de Texas ens parla de l’art, ens explica que aquest lloc respira art pels quatre costats, l’aire, la gent, la llum, els edificis, l’actitud dels vianants, el cel blau … Tot és art, ens insisteix amb la seva apreciació directa. Aquí la màgia de l’espai està latent, encara i la seva energia es capta al transitar-hi.

Perdre’s entre els vianants com un ritual col·lectiu, tornar a encarnar al flânneur per fer tornar, per a totes les persones que vivim en aquesta ciutat l’esperit i la màgia de les Rambles. Reapropiar-nos d’un espai que ens pertany i reconèixer-nos en ell sense prejudicis ni condicions imposades pels qui pretenen turistificar aquest singular passeig per al màrqueting, l’explotació i el gaudi exclusiu dels visitants. Aquestes podrien ser alguns suggeriments per tornar a mirar la Rambla des d’un altre lloc, des de la curiositat, la sorpresa … Tornar a enamorar-nos del que ja és.