Conversación con Teresa Picazo y Juan José Lahuerta.
El pasado 29 de novembre inaguramos la exposición “Sagrada Família. Lo simbólico en acción”. El proyecto presentó su despliegue más expositivo en el Centre Cívic Sagrada Família. Para ello contamos con un expositor construido para la ocasión y que en su parte superior contenía preguntas que interpelaban directamente al público. Además se instaló un video retroproyectado en el hall del Centre Cívic y una intervención en la vidriera de la sala que recorre el espacio con textos alusivos a las preposiciones que condicionan el hecho de vivir con el turismo, ambos visibles desde la calle. Ensayamos de este modo un acercamiento que se propone, reflexionar sobre el icono del templo al mismo tiempo que amplía su mirada al escenario urbano de la Barcelona turistificada.
Con el título de “Preposiciones turísticas” presentamos seguidamente un coloquio sobre la situación del turismo de masas y el efecto Gaudí. Para ello contamos con Teresa Picazo, artista visual y activista vecinal, y Juan José Lahuerta historiador de la arquitectura y director de la Cátedra Gaudí. Ambos invitados desplegaron su acercamiento al tema desde un posicionamiento crítico que convergió en una lectura de la ciudad desde su condición exitosa como destino turístico en boga en los últimos años. Lahuerta recalcaba el valor de atracción que la obra de Gaudí había suscitado desde sus inicios y que finalmente se afianza desde su mercantilización como marca y deviene un producto banalizado. En otros términos Teresa Picazo denuncia el extractivismo de un modelo turístico que pone a toda la ciudad al servicio de un capital global ajeno a las necesidades locales. En cualquier caso el devenir histórico sitúa a los barceloneses en una cuerda floja, al ser los barrios objeto de gentrificación fruto de la reconversión de las viviendas, el espacio público, los servicios… en una economía enfocada al turismo de masas. El coloquio finalizó con la intervención del público que en algunos casos subrayó más si cabe, la distancia existente entre la cotidianidad de la vida ciudadana y sus necesidades y el monocultivo turístico de una determinada economía. Se cerró el debate apuntando nuevas oportunidades que se podrían dar en un marco ético y responsable al cuidado de la vida local.
Preposicions turístiques: el turisme com últim escenari
Conversa amb Teresa Picazo i Juan José Lahuerta.
El passat 29 de novembre vàrem inaugurar l’exposició “Sagrada Família. El simbòlic en acció”. El projecte va presentar el seu desplegament més expositiu al Centre Cívic Sagrada Família. Vam comptar amb un expositor construït per a l’ocasió i que en la part superior contenia preguntes que interpel·laven directament al públic. A més es va instal·lar un vídeo projectat al hall del Centre Cívic i una intervenció a la vidriera de la sala que recorre l’espai, amb textos al·lusius a les preposicions que condicionen el fet de viure amb el turisme, tots dos visibles des del carrer. Vam assajar d’aquesta manera, un acostament que es proposa reflexionar sobre la icona del temple al mateix temps que amplia la seva mirada a l’escenari urbà de la Barcelona turistificada.
Amb el títol de “Preposicions turístiques” vam presentar tot seguit, un col·loqui sobre la situació del turisme de masses i l’efecte Gaudí. Vam comptar amb dos persones convidades. Teresa Picazo, artista visual i activista veïnal, i Juan José Lahuerta historiador de l’arquitectura i director de la Càtedra Gaudí. Tots dos van desplegar el seu acostament al tema des d’un posicionament crític que va convergir, en una lectura de la ciutat des de la seva condició com a destinació turística d’èxit en els darrers anys. Lahuerta recalcava el valor que l’obra de Gaudí havia suscitat des dels seus inicis i que finalment es consolida des de la seva mercantilització com a marca i esdevé un producte banalitzat. En altres termes Teresa Picazo denuncia l’extractivisme d’un model turístic que posa a tota la ciutat al servei d’un capital global aliè a les necessitats locals. En qualsevol cas l’esdevenir històric situa els barcelonins a la corda fluixa, en ser els barris objecte de gentrificació fruit de la reconversió dels habitatges, l’espai públic, els serveis en una economia enfocada al turisme de masses. El col·loqui va finalitzar amb la intervenció del públic que en alguns casos va subratllar més encara, la distància que hi ha entre la quotidianitat de la vida ciutadana i les seves necessitats, i el monocultiu turístic d’una determinada economia. Es va tancar el debat apuntant noves oportunitats que es podrien donar en un marc ètic i responsable de cura de la vida local.
